71.
|
|
72.
|
Les Biblioteques populars a Catalunya
/
Ainaud de Lasarte, Josep M.
Ainaud de Lasarte destaca que uns dels projectes de major importància que portà a terme la Mancomunitat de Catalunya fou la creació de biblioteques populars, on també intervingué Eugeni d'Ors com a membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, com a Director General d'Instrucció Pública i com a primer Director de l'Escola de Bibliotecàries.
1982
Quaderns d'Estudis Arenyencs. Arenys de Mar, Núm. 2 (1982, Maig), p. 9-10 (Monogràfic: XXVè Aniversari de la Biblioteca Popular Fidel Fita)
|
|
73.
|
|
74.
|
La biblioteca pública a Catalunya
/
Bailac, Assumpta
L'article repassa els moments més significatius per a la biblioteca pública a Catalunya (el projecte de biblioteques populars de la Mancomunitat; l'etapa franquista, la Llei de biblioteques de 1981 i la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya de 1993) i es planteja quins són els reptes als quals la biblioteca pública ha de fer front en l'entorn de l'anomenada "societat de la informació".
1999
L'Avenç. Barcelona, núm. 235 (1999, Abril), p. 29-35 (Monogràfic: Històries de llibres)
|
|
75.
|
La Mancomunitat i el catalanisme
/
Raguer, Hilari
Elogi indiscutible de l'estudi sobre la Mancomunitat de Catalunya en relació a allò que ha significat per a l'autonomia catalana. El llibre es qualifica d'"enciclopèdia" i es considera que està perfectament estructurat i que aporta uns utilíssims apèndixs, índexs onomàstics, introducció i epíleg.
1997
L'Avenç. Barcelona, núm. 215 (1997, Juny), p. 72-73 (Llibres)
|
|
76.
|
|
77.
|
|
78.
|
|
79.
|
La Institucionalització de la cultura
/
Casassas i Ymbert, Jordi ;
El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Anàlisi del paper de l'intel·lectual en el món públic i en el polític i institucional a partir d'una reflexió més general sobre el paper del catalanisme en la societat catalana. L'estudi de Jordi Casassas se centra en tres punts fonamentals: la sèrie de corrents previs que promouen la tendència institucionalitzadora del catalanisme abans que no ho faci el Noucentisme (concretament el cas de l'Ateneu Barcelonès, les iniciatives sectorials i professionals dirigides per Duran i Bas i el pla d'acció pública de la Restauració encapçalat per Valentí Almirall), el moment decisiu del procés de fixació política del catalanisme (la constitució de la Lliga Regionalista i la consolidació de 'La Veu de Catalunya' com a diari modern) i la fase culminant de l'esforç institucionalitzador del catalanisme (la concepció de Prat de la Riba, les estratègies culturals, l'impacte de la Setmana Tràgica i la crisi del programa institucionalitzador a partir de 1917).
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 41-57)
|
|
80.
|
|
Alexandre Galí
/
Galí, Alexandre (1886-1969)
Amb motiu de la mort del pedagog i historiador, 'Serra d'Or' publica el "curriculum vitae", amb un apèndix bibliogràfic, que Alexandre Galí redactà en ocasió del seu ingrés a l'Institut d'Estudis Catalans.
1969
Serra d'Or. Barcelona, Any XI, Núm. 117 (1969, Juny), p. 29-30 (Panorama)
|
|