81.
|
|
82.
|
Tinta i paper d'arròs
/
Ollé, Manel
Manel Ollé fa un breu repàs de la tradició literària xinesa, del primer mil·lenni abans de Crist a l'actualitat, dins la qual se situa l'obra de Gao Xingjian, últim premi Nobel. Algunes obres citades tenen traducció catalana.
2001
El Periódico de Catalunya. Llibres. Barcelona, núm. 138 (2001, 6 d'abril), p. 2 (Tema de portada)
|
|
83.
|
Diccionari de mesuradors xinesos. Ús i traducció al català
/
Rovira i Esteva, Sara
471 entrades de mesuradors xinesos, la funció dels quals és anàloga a la del gènere gramatical en les llengües indoeuropees o als prefixos de classe en les llengües del grup bantu. L'autora descriu i classifica els mesuradors i en dóna aclariments per a la seva traducció catalana.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1998
|
|
84.
|
|
85.
|
La Recepció de Joan Salvat-Papasseit en les antologies de poesia
/
Alonso Capdevila, Helena
Estudi de la presència (o absència) de Joan Salvat-Papasseit en les antologies de poesia, a partir d'una classificació tipològica del gènere: antologies de poesia catalana (en català i en altres llengües), antologies temàtiques (tema amorós i/o eròtic; tema patriòtic; el paisatge; Nadal), antologies de Salvat-Papasseit i antologies infantils. [...]
1994
Inclou quatre apèndixs: un índex cronològic d'antologies i de poemes seleccionats en cada antologia; i una relació de poemes de Salvat-Papasseit i el nombre d'aparicions en les antologies de poesia catalana, en les antologies de poesia catalana en altres llengües i en les antologies de Salvat-Papasseit
|
|
86.
|
|
L'Òpera de Pequín : un art subtilment codificat
/
Folch, M. Dolors
Estudi de la història i les característiques de l'Òpera de Pequín, gènere teatral xinès, a mig camí del circ, l'òpera i el teatre, que ha sobreviscut des del segle X fins a l'actualitat.
1986
Serra d'Or. Barcelona, Any XXVIII, Núm. 322-323 (1986, Juliol-agost), p. 79-81 (Crònica. Teatre)
Inclou il·lustracions
|
|
87.
|
|
88.
|
|
Poesia xinesa i poesia xinesa en català
/
Folch, M. Dolors
L'estudi se centra en l'anàlisi de les versions de Carner, Manent i Apel·les Mestres de tres dels poetes més grans de la llengua xinesa: Li Bai (conegut també a Occident amb els noms de Li Bo, Li Po o de Li Tai Po), Du Fu i Wang Wei, tots tres de la dinastia Tang (618-906 dC). [...]
1984
Reduccions. Vic, Núm. 25 (1984, Gener), p. 57-86 (Estudis i comentaris)
Per a cada un dels poemes estudiats, s'inclou el text ideogramàtic original, la transcripció fonètica en alfabet llatí, una traducció cursiva, encara desgramaticalitzada, la traducció gramaticalitzada fidel més òbvia, i, finalment, les versions que n'han fet els escriptors catalans
|
|