|
64.
|
|
|
65.
|
|
|
66.
|
Traduït del xinès
/
Ollé, Manel
A part del llibre de Ferraté, es parla d'altres traduccions previstes de literatura xinesa.
1992
El Temps. València, Any IX, Núm. 415 (1992, 1 de juny), p. 60-61 (Cultura)
|
|
|
67.
|
|
|
68.
|
|
|
Poesia xinesa i poesia xinesa en català
/
Folch, M. Dolors
L'estudi se centra en l'anàlisi de les versions de Carner, Manent i Apel·les Mestres de tres dels poetes més grans de la llengua xinesa: Li Bai (conegut també a Occident amb els noms de Li Bo, Li Po o de Li Tai Po), Du Fu i Wang Wei, tots tres de la dinastia Tang (618-906 dC). [...]
1984
Reduccions. Vic, Núm. 25 (1984, Gener), p. 57-86 (Estudis i comentaris)
Per a cada un dels poemes estudiats, s'inclou el text ideogramàtic original, la transcripció fonètica en alfabet llatí, una traducció cursiva, encara desgramaticalitzada, la traducció gramaticalitzada fidel més òbvia, i, finalment, les versions que n'han fet els escriptors catalans
|
|
|
69.
|
Vuit versos xinesos
/
Ferraté, Joan
Comentari de dos poemes en els quals són adaptats al català uns versos de Du Fu del poema "La bona pluja d'una nit de primavera": "La plugeta" de Marià Manent (dins 'L'aire daurat', 1928) i "La plujola" de Josep Carner (dins 'Lluna i llanterna', 1935).
1989
El País. Quadern. Barcelona (1989, 15 de juny), p. 8
|
|
|
70.
|
|
|
Marià Manent, poeta de la traducció
/
Desclot, Miquel (1952-)
Aquest estudi de Miquel Desclot vol demostrar com la poesia pròpia i la poesia traduïda de Marià Manent són parts integrants d'un sol conjunt literari: les particularitats de les seves traduccions (fragmentarisme, homogeneïtzació del llenguatge poètic dels diferents autors, llibertat en l'anostrament dels textos, publicació de les versions sota el propi nom) responen a una necessitat personal de projectar la pròpia veu en la poesia estrangera.
1988
Reduccions. Vic, Núm. 37 (1988, Març), p. 38-44 (Estudis i comentaris. Monogràfic: Homenatge a Marià Manent)
2 documents
|
|
|
71.
|
|
|
72.
|
Traduint Wang Wei
/
Folch, M. Dolors
L'autora explica que en comparar traduccions de poesia xinesa li resulta evident que les de Marià Manent són més fidels que les de Josep Carner i amb valor superior a les d'Apel·les Mestres. Pel que fa a Wang Wei, en la traducció que l'autora es proposa fer del poeta xinès, agraeix l'ajut de les traduccions de Manent i considera que ha estat una manera d'apropar-se al traductor.
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 120 (1988, Novembre), p. 38-40 (Monogràfic: Marià Manent, 90è aniversari)
|
|
|
73.
|
Marià Manent, traductor
/
Crespo, Ángel
L'autor postula a favor de considerar l'obra del traductor com a gènere literari autònom i, en conseqüència, considera qeu Marià Manent ha enriquit la literatura catalana tant amb les obres originals com amb les seves traduccions.
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 120 (1988, Novembre), p. 36-37 (Monogràfic: Marià Manent, 90è aniversari)
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.