617.
|
|
618.
|
|
La mata de jonc
/
Jou, Lluís ;
Melià, Joan
A propòsit del conveni de col·laboració en matèria de política lingüística entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears signat el 17 d'abril del 2000, els autors parlen de la importància de la unió del domini lingüístic català i del pes de la llengua catalana a Europa.
2000
Llengua i Ús. Barcelona, núm. 18 (2000, Segon Quadrimestre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
619.
|
|
D'un any a l'altre en política lingüística
/
Jou, Lluís
Valoració del primer any d'aplicació de la Llei de política lingüística de 1998 i de com ha condicionat la tasca dels tècnics de planificació i política lingüística. Presentació dels continguts de la revista.
1999
Llengua i Ús. Barcelona, núm. 16 (1999, Tercer Quadrimestre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
620.
|
|
1906-2006: el centenari amnèsic
/
Els Marges
Reflexió sobre la ignorància o el desinterès polític català respecte al cúmul de fets culturals i polítics succeïts el 1906, fets decisius per la cultura catalana, com la publicació d'obres cabdals per la literatura. [...]
2004
Els Marges. Barcelona, Núm. 74 (2004, Tardor), p. 5-6 (Editorial)
|
|
621.
|
|
Una cultura sense memòria?
/
Els Marges
En una època en què la literatura desapareix progressivament de l'ensenyament mitjà, l'editorial reflexiona sobre el paper de la història de la literatura i de la literatura catalana concretament en el procés de construcció d'una identitat, partint de la tradició com a hàbit de recrear el que hem rebut i el que hem de transmetre.
2004
Els Marges. Barcelona, Núm. 73 (2004, Primavera), p. 5-6 (Editorial)
|
|
622.
|
|
Sobre la (in)utilitat dels estudis de filologia
/
Els Marges
Comentari sobre la utilitat, en la vida professional, d'haver estudiat una carrera de lletres, a propòsit de la davallada d'estudiants matriculats a filologia catalana (i a totes les filologies, en general).
2004
Els Marges. Barcelona, Núm. 72 (2004, Hivern), p. 5-6 (Editorial)
|
|
623.
|
Enverdeguerats fins als gaudins, predaliniats
/
Els Marges
Crítica al sistema -propi de la cultura oficial- basat en mercantilitzar i, de retruc, trivialitzar la cultura catalana a través d'efemèrides commemoratives (l'Any Verdaguer, Gaudí o Dalí) que contrasten amb la realitat cultural marcada pel dèficit de consum regular i per la davallada de l'ús del català.
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 71 (2002, Desembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
624.
|
|
625.
|
|
626.
|
On té els referents, la nostra llengua?
/
Llengua Nacional
Es qüestiona quin hauria de ser el referent de ciutat pels catalans, ja que es creu que hi ha una necessitat de projectar-se en una ciutat que faci de patró. Se senyala Barcelona pel seu fons històric, per la situació estratègica, pel volum demogràfic. [...]
1998
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 22 (1998, Març), p. 3 (Editorial)
|
|