48.
|
|
49.
|
|
Osona i la filosofia (1952-2002): un itinerari possible
/
Espona, Albert
L'estudi d'Albert Espona dóna notícia de l'activitat filosòfica que es duu a terme per part d'autors osonencs. Històricament, distingeix dues tendències, en funció de la vinculació de cada filòsof al Seminari de Vic: Camil Riera i Lluís Cura són exemple d'intel·lectuals vinculats a aquesta institució, defensors d'una filosofia cristiana. [...]
2002
Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 97-111 (Monogràfic: cinquanta anys de cultura a Osona)
|
|
50.
|
|
51.
|
|
52.
|
|
53.
|
Les meravelles de Walter Benjamin
/
Coetzee, J.M.
La publicació en anglès de l'obra inacabada de Walter Benjamin sobre el París del segle XIX serveix a l'escriptor sud-africà J. M. Coetzee per reflexionar sobre la trajectòria i la influència de l'intel·lectual mort a Portbou el 1940.
2001
L'Avenç. Barcelona, núm. 259 (2001, Juny), p. 67-75 (Tornant-hi a pensar)
|
|
54.
|
Walter Benjamin en Ibiza
/
Valero, Vicente
S'explica l'estada del pensador alemany a Eivissa entre 1932 i 1933. Es comenta l'amistat de Benjamin amb Hans Jakob Nöggerath, el qual, en el moment en què Benjamin viatja a Eivissa, treballa en una tesi sobre "el dialecto de la isla", dirigida per Antoni Griera. [...]
2000
La Vanguardia. Libros. Barcelona (2000, 8 de desembre), p. 1-3 (Libros)
|
|
55.
|
Benjamin i els congressos
/
Llovet, Jordi
Jordi Llovet parla de la inutilitat d'un congrés sobre Walter Benjamin que s'ha celebrat a la Universitat de Barcelona (setembre del 2000), i aprofita per recomanar la lectura dels estudis sobre Benjamin i de les seves obres traduïdes al català, però sense parlar-ne.
2000
El País. Quadern. Barcelona, núm. 898 (2000, 28 de setembre), p. 4 (Lletres. Els vostres clàssics)
|
|
56.
|
Robert Walser, 'Jakob von Gunten'
/
Alzamora, Sebastià
La novel·la, que s'estructura sota la forma d'un dietari fictici, fou publicada el 1908. Escriptors com Franz Kafka i Walter Benjamin li dedicaren comentaris elogiosos, uns fragments dels quals són citats a la ressenya.
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, Núm. 480 (1999, Desembre), p. 93 (Lectures. Tria personal)
|
|
57.
|
La Barcelonota. De la contracultura a la Barcelona postolímpica
/
Guillamon, Julià
Guillamon veu certes idees de l'arquitectura de finals dels setanta molt relacionades amb algunes visions de la ciutat en literatura (com en les novel·les paròdiques de Mendoza). Es refereix després al debat sobre l'aparició d'una novel·la culta, que connectés amb la novel·la moderna europea (Döblin, Musil), i amb la idea de la "ciutat novel·lada". [...]
1999
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 143 (1999, Setembre), p. 93-115 (Revista dels llibres)
|
|