164.
|
|
Osona i la filosofia (1952-2002): un itinerari possible
/
Espona, Albert
L'estudi d'Albert Espona dóna notícia de l'activitat filosòfica que es duu a terme per part d'autors osonencs. Històricament, distingeix dues tendències, en funció de la vinculació de cada filòsof al Seminari de Vic: Camil Riera i Lluís Cura són exemple d'intel·lectuals vinculats a aquesta institució, defensors d'una filosofia cristiana. [...]
2002
Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 97-111 (Monogràfic: cinquanta anys de cultura a Osona)
|
|
165.
|
|
166.
|
|
Eusebi Colomer i Pous (1923-1997)
/
Perarnau i Espelt, Josep
Repàs biogràfic i professional escrit, amb cert to elegíac, amb motiu de la mort de Colomer i Pous. Perarnau divideix el comentari en quatre parts: "La vivència gironina: el silenci", "Das sollen Sie beweisen", "L'ensenyament sapiencial de la filosofia" i "Els tres volums i els altres".
2000
Estudis Romànics. Barcelona, Vol. XXII (2000), p. 339-342 (Necrològiques)
|
|
167.
|
|
168.
|
El pensament català en aquests anys
/
Badia, Alfred
Alfred Badia delimita els termes "assaig" i "català" i dóna un inventari i una valoració de la producció assagística catalana (n'exclou els assajos sobre literatura, història, ciència i art) durant el període 1939-1958. [...]
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 5 (1963, Maig), p. 29-32 (Les lletres. Revisió d'una època (1939-1958))
|
|
169.
|
|
170.
|
|
Conèixer-se
/
Medina, Jaume
Medina pren la màxima "coneix-te a tu mateix" com a punt de partida del seu estudi, i n'analitza l'evolució del seu significat en diversos contextos: la filosofia clàssica, la tradició judeocristiana, l'humanisme. [...]
1995
Ausa. Vic, Volum XVI, núm. 135 (1995), p. 277-306
L'estudi 'Conèixer-se' s'estructura en tres parts: 'La tradició clàssica i la cristiana', 'A la Catalunya dels segles XIX i XX' i 'En l'obra de Carles Riba'
|
|
171.
|
|
172.
|
Notas sobre el pesimismo activo en la literatura española hacia 1900 : Un fin de siglo entre la voluntad y el dolor de vivir
/
Alonso, Cecilio
L'autor analitza el tractament del pessimisme en la literatura espanyola finisecular i la seva vinculació amb la filosofia de Schopenhauer. S'esbossa un panorama literari que oscil·la entre la resistència al pessimisme per part de Galdós i Clarín; la progressiva receptivitat dels escriptors més joves i la introducció de Schopenhauer a Espanya a través de Nietzsche, Nordau i Pompeu Gener, al qual es dedica un apartat en què s'analitza la defensa del Schopenhauer més moralista per part de l'escriptor català a qui es situa entre el positivisme i la rehabilitació d'emocions com a base d'una estètica que enllaça amb el modernisme. [...]
1996
Anales de Literatura Española. Alacant, núm. 12 (1996), p. 27-54
|
|
173.
|
|