148.
|
|
149.
|
Feliu Formosa
/
Royes, Manuel (Pr.) ;
Belbel, Sergi ;
Castellanos, Jordi (1946-2012) ;
Grau, Carles
Sergi Belbel, Jordi Castellanos, Carles Grau, Marissa Josa, Pau Monterde, Anna Murià, Eva M. Schneider i Anna Vila construeixen el perfil d'aquest home polifacètic (escriptor, traductor i home de teatre), que va servir de revulsiu a la ciutat de Terrassa i que ha participat i dinamitzat la vida cultural d'aquesta ciutat. [...]
Terrassa : Ajuntament de Terrassa, 1995 (Homenatges)
Inclou presentació de Manuel Royes, Alcalde de Terrassa. Les il·lustracions provenen dels arxius de Feliu Formosa, Jaume Cañameras i Jaume Valls
|
|
150.
|
|
151.
|
|
Estrenes del mes de maig
/
Vilà i Folch, Joaquim
Les obres comentades són: 'La llegenda de sant Jordi' d'Antoni Rumbau, 'Montserrat, heroi o traïdor?' d'Emmanuel Roblès, 'L'hort dels cirerers' de Txèkhov, 'La història de Josep' d'Anton M. Vilarrúbias, 'Les arrels' d'Arnold Wesker, 'Llir entre cards (cavallers, cortesans i burgesos)' del Grup Els Elfs, 'L'oncle Vània' de Txèkhov, 'D'aquí a cent anys, tots "calvos"' del Grup Tossal-Teatre, 'Frank vè' de F. [...]
1979
Serra d'Or. Barcelona, Any XXI, Núm. 238-239 (1979, Juliol-agost), p. 106-108 (Notes de teatre)
|
|
152.
|
|
153.
|
|
154.
|
|
155.
|
|
156.
|
Buscant les arrels
/
Rodríguez Méndez, José M. ;
Munné-Jordà, Antoni (Trad.)
Després d'explicar els seus records de la companyia La Pipironda, que propugnava el retorn al teatre castís i l'acostament a un públic "innocent" i humil (enfront del cosmopolitisme literari i artístic que es respirava a Barcelona), constata com el camí iniciat pel grup no va quallar, i poc després Barcelona retornava amb força al cosmopolitisme i a la mímesi del teatre estranger. [...]
1986
Estudis Escènics. Barcelona, Núm. 28 (1986, Desembre), p. 27-42 (Monogràfic: La Pipironda)
Inclou resum en castellà, francès i anglès
|
|
157.
|
És possible reproduir el nas de Cleòpatra?
/
Melendres, Jaume
Jaume Melendres repassa breument els espectacles de teatre català que han recuperat la importància del teatre històric a Catalunya. Després, des d'un punt de vista teòric, analitza l'interès del drama històric per a la renovació ideològica i formal del teatre contemporani, i assenyala els tres registres sobre els quals aquest teatre opera i que provoquen l'interès constant del públic: el mecanisme d'identificació, la transformació dels herois en homes, la certesa que la realitat pot ser reproduïda teatralment.
1985
Estudis Escènics. Barcelona, Núm. 27 (1985, Desembre), p. 73-87
Inclou resum en castellà, francès i anglès
|
|