11.
|
|
12.
|
D'això no (n') hi ha dubte
/
Pla Nualart, Albert
Sobre l'ús del pronom 'en' en construccions com: 'D'això no n'hi ha dubte' o 'El culpable n'és el teu pare', que l'autor considera incorrectes.
2013
Ara, 2 novembre 2013, p. 2 (Un tast de català)
|
|
13.
|
|
14.
|
|
15.
|
|
Sobre la natura dels estats. Una revisió basada en corpus
/
Coll-Florit, Marta (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Castellón, Irene (Universitat de Barcelona) ;
Climent, Salvador (Universitat Oberta de Catalunya)
Del resum de l'article: "El present treball ofereix una nova aproximació a la categoria aspectual dels estats basada en dades del català extretes de corpus. L'objectiu fonamental és doble: d'una banda, es vol posar de relleu el fet que els estats constitueixen una categoria gradual; per altra banda, es pretén subratllar el fet que la variabilitat en el comportament sintàctic dels predicats estatius rep una explicació més entenedora i clara si es tenen en compte les diferents possibilitats de conceptualització de l'estructura interna de les situacions".
2008
Sintagma, Núm. 20 ( 2008), p. 21-36
|
|
16.
|
Les subentrades al 'Diccionari general de la llengua catalana'. Aproximació a les subentrades amb nucli nominal
/
Pauné, Gemma (TERMCAT) ;
Col·loqui Internacional "La Lingüística de Pompeu Fabra" (2n : 2003 : Tarragona)
L'autora fa un estudi de les tipologies de les subentrades que hi ha al 'Diccionari general de la llengua catalana'. Tracta les subentrades amb nucli nominal: les subentrades amb article definit, en plural, amb les estructures nom + adjectiu, nom + SP, els SN temporals, els SN quantitatius, les locucions nominals, les subentrades que fan d'oració i les subentrades que expressen la relació de possessió inalienable.
2007
Entorn i vigència de l'obra de Pompeu Fabra, Valls : Cossetània, 2007 (p. 389-398)
|
|
17.
|
|
18.
|
Les illes A: interrogació, quantificació i estructura temàtica
/
Fontich, Albert
La tesina tracta les oracions interrogatives amb extracció d'una illa A. Fontich es proposa presentar una reformulació de la noció de minimitat relativitzada de Rizzi en termes pragmàtics i quantificacionals, ja que creu que Rizzi no explica perquè un operador situat en una posició d'especificador impedeix l'extracció d'un element qu-. [...]
1998
|
|
19.
|
|
20.
|
Funcions dobles: tres estudis de sintaxi catalana
/
Picallo, M. Carme
Aquest estudi està dividit en quatre parts. A la primera part, s'hi presenta el marc teòric que es segueix: la teoria de la x-barra, el criteri temàtic, el Principi de projecció i les relacions entre elements (la teoria del cas, la teoria del lligam, el control, el principi de la Categoria Buida i restriccions a la regla "Traslladeu-x"). [...] A la quarta part, es tracta dels verbs modals. S'hi estudia els complexos verbals que es formen amb un verb modal, els modals epistèmics, apartat que inclou els verbs d'elevació, els verbs modals i els auxiliars, els verbs modals adjacents i la morfologia no temporal. [...]
1991
|
|