|
11.
|
|
|
12.
|
|
|
13.
|
Les subentrades al 'Diccionari general de la llengua catalana'. Aproximació a les subentrades amb nucli nominal
/
Pauné, Gemma (TERMCAT) ;
Col·loqui Internacional "La Lingüística de Pompeu Fabra" (2n : 2003 : Tarragona)
L'autora fa un estudi de les tipologies de les subentrades que hi ha al 'Diccionari general de la llengua catalana'. Tracta les subentrades amb nucli nominal: les subentrades amb article definit, en plural, amb les estructures nom + adjectiu, nom + SP, els SN temporals, els SN quantitatius, les locucions nominals, les subentrades que fan d'oració i les subentrades que expressen la relació de possessió inalienable.
2007
Entorn i vigència de l'obra de Pompeu Fabra, Valls : Cossetània, 2007 (p. 389-398)
|
|
|
14.
|
|
|
Hi han moltes raons
/
Solà, Joan
Breu comentari a propòsit de la concordança del verb impersonal "haver" amb el sintagma nominal de l'oració, en català i també en espanyol. L'autor fa referència a les dificultats d'acceptació d'aquesta concordança per part dels gramàtics al llarg de la història.
2007
Avui Cultura. Barcelona (2007, 27 de setembre), p. 6 (Parlem-ne)
|
|
|
15.
|
|
|
Aproximació al fenomen de la concordança del verb 'haver-hi'
/
Casals, Daniel ;
Cervià, Consol
Sobre el fenomen de la concordança del verb 'haver-hi' en les construccions amb sintagma nominal no determinat i plural. Els autors fan un repàs de les aportacions que hi han fet algunes gramàtiques i diccionaris, presenten els pronunciaments normatius sobre aquesta construcció, i analitzen l'ús que en fan diversos mitjans de comunicació de massa dels Països Catalans en els informatius.
1999
Llengua i Ús. Barcelona, núm. 15 (1999, Segon Quadrimestre), p. 11-21 (Assessorament i Terminologia)
|
|
|
16.
|
Les illes A: interrogació, quantificació i estructura temàtica
/
Fontich, Albert
La tesina tracta les oracions interrogatives amb extracció d'una illa A. Fontich es proposa presentar una reformulació de la noció de minimitat relativitzada de Rizzi en termes pragmàtics i quantificacionals, ja que creu que Rizzi no explica perquè un operador situat en una posició d'especificador impedeix l'extracció d'un element qu-. [...]
1998
|
|
|
17.
|
|
|
L'anàlisi aspectual: alguns assoliments
/
Marín, Rafael
L'article fa un repàs a l'estat de les recerques lingüístiques sobre l'aspecte (o Aktionsart): analitza les aportacions més destacades fins al moment, les classes aspectuals que s'han identificat, els tests aspectuals de Dowty, l'aportació a l'aspecte dels SN, propostes d'anàlisi composicional del fenomen, el nivell bàsic d'anàlisi aspectual i el marcatge aspectual de les entrades lèxiques.
1999
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 10 (1999), p. 91-124 (Estudis i edicions)
Inclou taules
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
Funcions dobles: tres estudis de sintaxi catalana
/
Picallo, M. Carme
Aquest estudi està dividit en quatre parts. A la primera part, s'hi presenta el marc teòric que es segueix: la teoria de la x-barra, el criteri temàtic, el Principi de projecció i les relacions entre elements (la teoria del cas, la teoria del lligam, el control, el principi de la Categoria Buida i restriccions a la regla "Traslladeu-x"). [...]
A la quarta part, es tracta dels verbs modals. S'hi estudia els complexos verbals que es formen amb un verb modal, els modals epistèmics, apartat que inclou els verbs d'elevació, els verbs modals i els auxiliars, els verbs modals adjacents i la morfologia no temporal. [...]
1991
|
|
|
20.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.