|
11.
|
Tomàs Forteza, descobreix l'epistolari, va convertir el carca Alcover al regionalisme de Torras i Bages
/
Bonada, Lluís (1948-)
Elogi de l'edició de la correspondència entre Tomàs Forteza i Antoni M. Alcover que demostra, segons la curadora de l'epistolari, Maria Pilar Perea, la influència filològica i, també, religiosa, entre ambdós estudiosos.
2008
El Temps. València, núm. 1.239 (2008, 11 de març), p. 81 (Cultura. Literatura)
|
|
|
12.
|
Marià Aguiló, entre la poesia i l'erudició
/
Massot i Muntaner, Josep ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (11è : 1997 : Palma de Mallorca)
Josep Massot ressegueix la trajectòria de Marià Aguiló, especialment com a poeta, bibliògraf i folklorista. Es parla de la seva creació poètica, de les excursions a la recerca de cançons populars catalanes (resseguides a través de la seva correspondència), dels seus contactes amb escriptors i estudiosos catalans, de la seva participació als Jocs Florals, dels debats entre el català estàndard basat en la llengua antiga o en el "català que ara es parla", dels treballs per endegar una història de la literatura catalana, i del seu contacte amb el secretari de la reina Maria Cristina, Miguel Tenorio, amb motiu de la publicació del cançoner popular, entre d'altres coses.
2000
Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum III, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (p. 347-372)
|
|
|
13.
|
L'epistolari de Ramon Picó i Campamar adreçat a Tomàs Forteza
/
Bohigas, Pere
Després d'un esbós biogràfic de Tomàs Forteza i, sobretot, de Ramon Picó i Campamar, Pere Bohigas ofereix una carta seleccionada de l'epistolari entre aquests dos erudits vuitcentistes. En la carta, Picó hi fa explícit el neguit per les trifulgues literàries, ortogràfiques i personals de l'entorn catalanista, i es mostra abatut i pessimista pel que fa a la vitalitat d'aquests entorns.
1980
Randa. Barcelona, núm. 10 (1980), p. 108-116 (Monogràfic: Homenatge a Francesc de B. Moll, 2)
|
|
|
14.
|
Antoni M. Alcover i l'Institut d'Estudis Catalans
/
Segarra, Mila
Record del pas d'Antoni M. Alcover per la direcció de l'Institut de la Llengua Catalana (avui Secció Filològica) de l'Institut d'Estudis Catalans i de les polèmiques que va generar (normes ortogràfiques, desavinences amb Pompeu Fabra, malestar dins de l'IEC, expulsió. [...]
2001
Serra d'Or. Barcelona, núm. 504 (2001, Desembre), p. 28-31 (Fets i opinions)
|
|
|
15.
|
Antoni M. Alcover i la lexicografia catalana
/
Perea, Maria Pilar
Maria Pilar Perea explica els orígens del projecte lexicogràfic d'Antoni M. Alcover que culmina amb el 'Diccionari Català-Valencià-Balear'. El mestratge de Marià Aguiló i Tomàs Forteza marca la formació lingüística i la recerca folklòrica d'Alcover, les quals s'insereixen dins uns paràmetres, renaixentistes, que difereixen de les convencions lexicogràfiques de l'època. [...]
2001
Serra d'Or. Barcelona, núm. 497 (2001, Maig), p. 23-27 (Fets i opinions)
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
Essència de la ideologia lingüística noucentista
/
Solà, Joan ;
El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Joan Solà analitza la ideologia lingüística noucentista en tres grans apartats: la relació entre llengua i política (la reivindicació nacional i lingüística, la ideologia de Prat de la Riba, la posició d'Eugeni d'Ors), les realitzacions lingüístiques del període (la campanya lingüística de l'Avenç, les publicacions sobre llengua) i l'obra de Fabra (repàs de les idees principals del llibre de Xavier Lamuela i Josep Murgades 'Teoria de la llengua literària segons Fabra').
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 159-180)
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.