|
102.
|
|
|
103.
|
La gramática de Solà
/
Branchadell, Albert
Amb motiu de l'aparició de la 'Gramàtica del català contemporani', Albert Branchadell esmenta les darreres novetats sobre lingüística catalana i glossa la importància d'una eina com aquesta que ja és un referent històric en el seu camp. [...]
2002
La Vanguardia. Culturas. Barcelona, núm. 2 (2002, 26 de juny), p. 5-6 (Escrituras)
|
|
|
104.
|
|
|
Les tesis fallides
/
Branchadell, Albert
Albert Branchadell analitza el perquè la tesi central de 'Les nomalitzacions fallides' és una tesi fallida: defectes metodològics (bibliografia, parcialitat de l'autor), no pertinença de quatre casos presentats (hebreu, noruec, finès i txec), i refutació flagrant de la hipòtesi que es proposa defensar (que la independència política és una condició necessària per a assolir la normalitat lingüística).
1998
Els Marges. Barcelona, Núm. 60 (1998, abril), p. 121-127 (Notes)
|
|
|
105.
|
|
|
Resposta a Jordi Manent
/
Branchadell, Albert
Rèplica a algunes objeccions de Jordi Manent a l'estudi d'Albert Branchadell, sobretot en relació al suport del govern català al procès de normalització lingüística del català.
1997
Serra d'Or. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 451-452 (1997, Juliol-agost), p. 70 (Lletres de batalla)
|
|
|
106.
|
Algunes remarques sobre 'La normalitat improbable'
/
Branchadell, Albert
Albert Branchadell analitza quins són els obstacles que entrebanquen l'assoliment de la normalitat lingüística del català: la situació jurídica de la llengua catalana, la voluntat política del Govern català i el suport que rep la seva política lingüística per part de la societat catalana.
1997
Escola catalana. Barcelona, Any XXXII, Núm. 340 (1997, Maig), p. 11-12 (Monogràfic: El debat sobre l'ús social de la llengua)
|
|
|
107.
|
El Cas de l'objecte indirecte
/
Branchadell, Albert
L'autor discuteix si el complement indirecte és un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Després, analitza qui assigna cas al complement indirecte i quin tipus de cas rep, en català. Arriba a la conclusió que el verb és qui assigna cas inherent al complement indirecte.
1993
Sintaxi. Teoria i Perspectives, Lleida : Pagès Editors, 1993 (p. 45-58)
|
|
|
108.
|
|
|
109.
|
|
|
110.
|
|
|
111.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.