|
11.
|
Record i presència de Rosselló-Pòrcel (1938-1988)
/
Mosquera, Roberto
Sobre la recepció de l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel immediatament després de la seva mort fins a 1988. L'autor esmenta el paper inicial i determinant de Palau i Fabre, que de seguida el va considerar el gran nom de la nova poesia. [...]
2002
Randa. Barcelona, núm. 49 (2002), p. 137-150 (Monogràfic: Homenatge a Miquel Batllori, II)
|
|
|
12.
|
|
|
El primer Palau i Fabre
/
Triadú, Joan (1921-2010)
Sobre el paper determinant de Josep Palau i Fabre a 'Poesia', revista decisiva per la poètica catalana de l'època, i també sobre la importància d'aquesta publicació, primer gran testimoni de la seva gènesi com a escriptor.
2005
Avui Cultura. Barcelona (2005, 9 de novembre), p. 10-11 (Reportatge)
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
Pròleg
/
Molas, Joaquim
Molas comenta la doble funció realitzada per Serrahima, la d'advocat i la d'escriptor, fent un repàs per la seva vida cultural, les seves col·laboracions en revistes i els seus llibres. A continuació es fixa en la introducció de Proust a Catalunya i l'interès que aixecà.
1971
Marcel Proust / Maurici Serrahima, Barcelona : Edicions 62, 1971 (Vol. 63, p. 5-14)
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i crítica (1931-1951)
/
Balaguer, Josep M.
La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. [...]
Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà fins l'esclat de la guerra civil. [...]
Inclou un volum (el tercer) amb dos apèndixs: un amb obres de creació de Joan Teixidor i l'altre amb articles del mateix autor.
|
|
|
17.
|
Literatura catalana i guerra civil: front cultural i plataformes d'actuació
/
Campillo, Maria
El primer capítol de la tesi, centrat en l'any 1936, té en compte la intervenció institucional, que inclou accions com les mesures preses immediatament respecte el Patrimoni i l'Ensenyament, l'actuació de la Generalitat sobre diverses entitats de cultura i de comunicació, la incautació de la Fundació Bernat Metge, la Biblioteca de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, etc. [...]
El segon volum consta de nou apèndixs amb textos escrits o llegits durant la guerra civil: discursos institucionals, documents de l'AIDC, emissions radiades de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, documentació relativa al departament de cultura durant la gestió de Carles Pi i Sunyer, la transcripció literal del llibre d'actes de la Institució de les Lletres Catalanes, etc.
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
Ramon Aramon i Serra, simbiosi entre filologia i pàtria
/
Manent, Albert
Albert Manent ressegueix la trajectòria vital i intel·lectual de Ramon Aramon i Serra, sobretot la seva tasca de represa de l'Institut d'Estudis Catalans després de la guerra civil (el 1942, el mateix any que també foren represos els Estudis Universitaris Catalans i que es fundaren els Amics de la Poesia) i l'actitud de resistència activa davant la ideologia franquista durant tota la postguerra.
1997
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 124 (1997, Desembre), p. 19-30 (Raonaments)
|
|
|
20.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.