|
74.
|
|
|
75.
|
|
|
76.
|
|
|
Gran esdeveniment
/
Solà, Joan
L'autor celebra l'aparició del primer tom de la nova traducció catalana de la Ilíada, que, editat per la Fundació Bernat Metge, és el volum 350 de la col·lecció.
2006
Avui Cultura. Barcelona (2006, 4 de gener), p. 11
|
|
|
77.
|
|
|
78.
|
Traduccions: omplir el buit
/
Puntí, Jordi
Repàs a la història de la traducció literària al català des dels temps de la Cancelleria reial (Bernat Metge, Antoni Canals) fins a l'actualitat, moment en què es destaquen la creació de col·leccions com ara la de la Fundació Bernat Metge (dirigida per Joan Estelrich), la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana o A tot vent d'Editorial Proa (dirigida per Joan Puig i Ferreter).
2004
El País. Quadern. Barcelona, núm. 1.080 (2004, 29 de juliol), p. 1-3 (Reportatge)
|
|
|
79.
|
|
|
La Fundació Bernat Metge
/
Broch, Àlex
Sobre l'acord entre l'Institut Cambó i l'Institut Joan Lluís Vives que permet la continuïtat de la col·lecció de clàssics grecs i llatins Fundació Bernat Metge.
2004
Avui Cultura. Barcelona (2004, 27 de maig), p. 6
|
|
|
80.
|
Aquesta primavera serà clàssica o no serà
/
Vidal, Pau
La Fundació Bernat Metge ha signat dos convenis (amb la Diputació de Barcelona i amb la Generalitat de Catalunya), que permetran reimprimir 200 sèries completes dels títols de la col·lecció, recuperar un centenar de títols exhaurits i continuar amb el ritme de publicació actual, que és de sis volums l'any.
2002
El País. Quadern. Barcelona, núm. 964 (2002, 7 de febrer), p. 1-2 (Reportatge)
|
|
|
81.
|
|
|
82.
|
La Bernat Metge, patrimoni de qui?
/
Miralles, Carles
Carles Miralles fa un balanç i una valoració de la política editorial que s'ha seguit a la col·lecció Bernat Metge. L'autor compara la situació i funcionament d'aquesta col·lecció amb d'altres que s'ocupen de l'edició de textos clàssics, en senyala les mancances, causades tant per les circumstàncies socioculturals del moment com per raons internes de la institució, i reclama un canvi d'actitud en la política editorial de la col·lecció, un canvi que, per una banda, impliqui assolir la programàtica intenció inicial d'arribar a tot el públic català, i per l'altra, respongui a uns criteris reals d'edició i no només a oportunitats o casualitats.
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, núm. 477 (1999, Setembre), p. 46-49 (Cultura i vida. Lletres)
|
|
|
83.
|
Literatura catalana i guerra civil: front cultural i plataformes d'actuació
/
Campillo, Maria
El primer capítol de la tesi, centrat en l'any 1936, té en compte la intervenció institucional, que inclou accions com les mesures preses immediatament respecte el Patrimoni i l'Ensenyament, l'actuació de la Generalitat sobre diverses entitats de cultura i de comunicació, la incautació de la Fundació Bernat Metge, la Biblioteca de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, etc. [...]
1993
El segon volum consta de nou apèndixs amb textos escrits o llegits durant la guerra civil: discursos institucionals, documents de l'AIDC, emissions radiades de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, documentació relativa al departament de cultura durant la gestió de Carles Pi i Sunyer, la transcripció literal del llibre d'actes de la Institució de les Lletres Catalanes, etc.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.