|
639.
|
|
|
Educació de qui, amb què i per a què
/
Els Marges
Anàlisi i crítica de l'estat actual de l'ensenyament, especialment centrat en l'Estat espanyol i en la política d'educació que hi du a terme un govern de dretes que qüestiona la necessitat de l'ensenyament de la història i la literatura i una oposició d'esquerres que no sap com justificar aquesta necessitat.
2000
Els Marges. Barcelona, núm. 66 (2000, Juliol), p. 3-5 (Editorial)
|
|
|
640.
|
|
|
Sensació creixent d'imminència
/
Els Marges
En vistes de l'adveniment de l'any 2000, 'Els Marges' adverteix contra els possibles falsejos històrics que pot generar la fi d'un segle i d'un mil·leni (si s'interpreten els fets d'acord amb els calendaris i no d'acord amb ells mateixos) i contra els excessos de vanitat que provocarà l'aparició (estratègicament col·locada l'any 2000) de l'actualització del 'Diccionari de literatura catalana' i del 'Qui és qui a les lletres catalanes'.
1999
Els Marges. Barcelona, núm. 64 (1999, Setembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
641.
|
|
|
Papers vells, papers mullats?
/
Els Marges
Denúncia de la política cultural catalana que deixa que es perdin a mans estrangeres o s'extraviïn documents bàsics per a la reconstrucció del passat cultural català. Es fa èmfasi a la necessitat de no perdre els papers (i altres llegats) de certs escriptors que, com Verdaguer, Eugeni d'Ors o Víctor Català, han esdevingut un referent col·lectiu.
1999
Els Marges. Barcelona, núm. 65 (1999, Desembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
642.
|
|
|
Encarant els pròxims vint-i-cinc anys
/
Els Marges
Amb motiu dels vint-i-cinc de l'aparició d''Els Marges', el consell de redacció avalua les possibilitats de continuació de la revista. Aquesta continuació es veu obstaculitzada per la manca d'un nou públic lector, conseqüència del fracàs de la política de normalització lingüística i de la defecció de la societat catalana.
1999
Els Marges. Barcelona, Núm. 63 (1999, Maig), p. 3-5 (Editorial)
|
|
|
643.
|
|
|
Literatura catalana: entre la mercantilització i la funcionarització?
/
Els Marges
L'editorial d'"Els Marges" denuncia la mercantilització i la funcionarització de la literatura catalana: les empreses editorials han prioritzat unes col·leccions cul-de-sac que només busquen atrapar el lector, la institucionalització de l'ensenyament ha comportat unes adaptacions dels autors clàssics sense cap mena de rigor, i les edicions de luxe subvencionades per les institucions han acabat d'allunyar la literatura del públic culte normal.
1998
Els Marges. Barcelona, Núm. 61 (1998, setembre), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
644.
|
|
|
País amb síndrome adàmica
/
Els Marges
L'editorial de la revista critica que a l'hora de fer un nou diccionari normatiu s'hagi ignorat olímpicament les aportacions lexicogràfiques anteriors, i més en el cas d'una llengua maltractada i sotmesa a moltes pressions, que no es pot permetre aquest luxe.
1998
Els Marges. Barcelona, Núm. 60 (1998, abril), p. 3-4 (Editorial)
|
|
|
645.
|
Qüestió de mercat
/
El Temps
El Temps reclama, per al possible futur de la llengua catalana, un doble esforç, el de les institucions i el dels agents privats, i es mostra favorable a l'establiment de quotes lingüístiques en els mitjans de comunicació i a les sancions econòmiques per a les empreses que les incompleixin.
1996
El Temps. València, Any XII, Núm. 652 (1996, 16 de desembre), p. 7 (Editorial)
|
|
|
646.
|
Normalitzar o morir
/
El Temps
L'editorial d''El Temps' constata les dues tendències que crispen el debat sobre la normalització del català (el cofoisme oficial i el pessimisme d'un ampli sector de professionals) i adverteix que el procés de recuperació de la llengua no es pot permetre cap reculada a cap indret del territori català.
1996
El Temps. València, Any XII, Núm. 634 (1996, 12 d'agost), p. 7 (Editorial)
|
|
|
647.
|
Captiu i desarmat
/
El Temps
A propòsit de la derogació de l'ordre homologadora de títols de filologia valenciana i catalana, dictada per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència dela Generalitat valenciana.
1996
El Temps. València, Any XII, Núm. 602 (1996, 1 de gener), p. 5 (Editorial)
|
|
|
648.
|
Llengua i mitjans de comunicació
/
Serra d'Or
Serra d'Or reivindica la creació d'un canal de televisió totalment al servei de la llengua catalana i que abasti la totalitat de les terres de parla catalana.
1968
Serra d'Or. Barcelona, Any X, Núm. 104 (1968, Maig), p. 13
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.