|
36.
|
|
|
37.
|
|
|
38.
|
|
|
39.
|
|
|
40.
|
|
|
Un estudi tipològic del català col·loquial
/
Casanova Seuma, Lourdes
L'estudi parteix d'una mostra de dades del català col·loquial i l'analitza tipològicament i pragmàticament. Casanova descriu els constituents bàsics de l'oració que ha trobat en aquesta base de dades: el subjecte, el verb, el complement directe i el complement indirecte. [...]
1998
Sintagma. Lleida, núm. 10 (1998), p. 5-25
|
|
|
41.
|
|
|
"Per què lo prec, si·l plats, que·m perdó mos pecats". Vigència de l'alternança acusativa en català
/
Bartra, Anna ;
Brucart, Josep M. ;
Rigau, Gemma ;
Grup de Gramàtica Teòrica. Departament de Filologia Catalana ;
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ;
Universitat Autònoma de Barcelona
L'estudi se centra en l'evolució dels verbs de règim. Com alguns verbs que exigien acusatiu, ara reclamen un datiu. La frase del títol ja mostra que en època de Cerverí de Girona el verb 'pregar' regia acusatiu de persona, mentre que ara, aquest verb regeix datiu i, en contextos més restringits, també encara l'antic acusatiu de persona.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002 (Reports de recerca)
2 documents
|
|
|
42.
|
|
|
43.
|
|
|
44.
|
|
|
45.
|
¿Què t'ha fet pensar això?
/
Solà, Joan
Sobre algunes construccions, com la del títol, en què el pronom interrogatiu "què" inicial se sent com a complement directe i no pas com a subjecte. Solà considera que no són normals i que s'haurien de resoldre començant-les per "¿Què és el que. [...]
1998
Avui Cultura. Barcelona (1998, 26 de novembre), p. 6 (Parlem-ne)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.