Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 44 registres trobats  inicianterior35 - 44  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
35.
"Per què lo prec, si·l plats, que·m perdó mos pecats". Vigència de l'alternança acusativa en català / Bartra, Anna ; Brucart, Josep M. ; Rigau, Gemma ; Grup de Gramàtica Teòrica. Departament de Filologia Catalana ; Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat Autònoma de Barcelona
L'estudi se centra en l'evolució dels verbs de règim. Com alguns verbs que exigien acusatiu, ara reclamen un datiu. La frase del títol ja mostra que en època de Cerverí de Girona el verb 'pregar' regia acusatiu de persona, mentre que ara, aquest verb regeix datiu i, en contextos més restringits, també encara l'antic acusatiu de persona.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002 (Reports de recerca)  
36.
Optional participal agreement with direct object clitics in catalan / Muxí, Isabel
Estudi sobre l'acord opcional del participi amb els clítics d'objecte directe en català, concretament en dialecte barceloní. Muxí demostra que mentre en les altres llengües romàniques l'acord opcional de participi amb els clítics d'objecte directe de tercera persona és obligatori o impossible, en barceloní és opcional.
Catalan Working Papers in Linguistics. Bellaterra, Vol. 5, núm. 1 (1996), p. 127-145  
37.
Un complement directe intrigant / Solà, Joan
Comentari sobre els complements directes introduïts per la preposició 'a' que no es refereixen a persona.
Avui Cultura. Barcelona (2000, 9 de novembre), p. 7  
38.
Anàlisi de la construcció d'objecte directe de persona en català (segles XIII-XVI): estudi del nom propi / Cabanes Fitor, Vicent
Anàlisi d'estructures d'objecte directe amb nom propi en documents dels segles XIII a XVI.
A Sol Post. Alcoi, núm. 3 (1995), p. 47-89

Inclou una gràfica de freqüència d'ús grau 0 en estructures sintàctiques amb NP en funció d'OD, segles XIV XVI i un llistat de la documentació buidada per a realitzar aquest estudi
   

39.
¿Què t'ha fet pensar això? / Solà, Joan
Sobre algunes construccions, com la del títol, en què el pronom interrogatiu "què" inicial se sent com a complement directe i no pas com a subjecte. Solà considera que no són normals i que s'haurien de resoldre començant-les per "¿Què és el que. [...]
Avui Cultura. Barcelona (1998, 26 de novembre), p. 6
   
40.
Aproximació cognitiva al complement indirecte en català / Pérez Saldanya, Manuel ; Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (7è : 1993 : Berkeley)
L'estudi vol demostrar que les funcions sintàctiques, especialment el complement indirecte en català, poden ser caracteritzades com a unitats simbòliques de la mateixa manera que la lingüística cognitiva estableix que els lexemes i morfemes són unitats simbòliques binàries entre el significat (unitat semàntica) i el significant (unitat fonològica). [...]
Actes del Setè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996 (p. 191-209)
   
41.
Sintaxi normativa: estat de la qüestió ; 2a ed. corr. i aug. / Solà, Joan
Estudi on es mostra la necessitat de revisar i actualitzar la normativa de la sintaxi catalana. L'autor tracta les següents construccions, totes elles pendents de dictamen normatiu: la concordança del verb 'haver-hi'; l'article neutre, l'abstracció i la intensificació; els pronoms febles; el canvi i caiguda de preposicions; les preposicions 'per' i 'per a'; els circumstancials temporals; els verbs 'ser' i 'estar'; l'ús dels possessius; el complement directe; l'infinitiu; els pronoms forts referits a inanimats; la seqüència d'adverbis en '-ment'; la construcció "Q+DE+ADJ/PP"; l'ordre d'elements i els duplicats pronominals.
Barcelona : Empúries, 1994 (Biblioteca Universal Empúries ; 65)
UAB. Humanitats

Inclou un apèndix amb les correccions als errors continguts a la primera edició. Index de conceptes, paraules i autors
   

42.
La Preposició "a" introductora del complement directe (1) / Oriol, M. del Carme
Escola Catalana. Barcelona, Núm. 291 (1992, Juny), p. 6-7
   
43.
La Teoria temàtica / Gràcia, Lluïsa
La tesi s'emmaraca en la Teoria del Règim i el Lligam (Government & Binding -GB-), tracta, concretament la Teoria Temàtica. Gràcia puntualitza la necessitat d'investigar quin és el paper temàtic assignat, ja que el quan, el com i el qui assigna el paper estava força clar. [...]
UAB. Humanitats
   
44.
Contribució a l'estudi de l'objecte directe de persona en català als segles XIII, XIV, XV, XVI / Cabanes Fitor, Vicent
   

Traces. Catàleg : 44 registres trobats   inicianterior35 - 44  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Complement directe dins Amazon