234.
|
|
235.
|
|
Novament, correctors i corregits
/
Calders, Pere (1912-1994)
Sobre la tasca admirable que fan els correctors, i també sobre l'excés que a vegades els fa corregir coses que estan bé. I sobre els escriptors que insisteixen a queixar-se de l'encotillament del català.
1985
Serra d'Or. Barcelona, Any XXVII, Núm. 304 (1985, Gener), p. 35 (Cultura i vida)
|
|
236.
|
Més fabristes que Fabra
/
Solà, Joan
Sobre la desorientació i el dogmatisme lingüístics que comporten molts manuals de català, sigui pel fet que proposen solucions a problemes que encara no han estat prou estudiats, sigui perquè trien una solució com a més bona en casos en què Pompeu Fabra recull diferents possibilitats.
1987
L'altra cara de la llengua, Barcelona : Empúries, 1987 (p. 188-191)
|
|
237.
|
|
238.
|
La Llengua literària i els correctors
/
Moll, Aina
Article motivat pels comentaris que acusen Raixa de "descurança lingüística" en les seves publicacions. La defensa es munta des de la diferenciació de dos criteris de correcció oposats: el que considera que el responsable lingüístic d'un text és l'autor i que s'han de respectar al màxim les seves decisions (aquesta seria la posició de Raixa); i el que considera que cal sotmetre el català a una rígida disciplina per evitar la degeneració.
1987
L'altra cara de la llengua, Barcelona : Empúries, 1987 (p. 106-113)
|
|
239.
|
|
240.
|
|
241.
|
|
Criteris de codificació i de compleció lingüístiques
/
Lamuela, Xavier
Sobre els criteris i els falsos criteris que poden intervenir en les decisions relatives a la codificació i a la compleció lingüístiques: els de Jespersen, els de la tradició occitano-catalana, els de Teulat i la nova proposta de Lamuela.
1995
Els Marges. Barcelona, Nova etapa, Núm. 53 (1995, Setembre), p. 15-30 (Estudis i assaigs)
|
|
242.
|
|
243.
|
|