Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 156 registres trobats  inicianterior21 - 30següentfinal  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
21.
Ernest Hello: les motivacions d'una traducció de Maragall / Moreta, Ignasi (Universitat Pompeu Fabra)
Del resum de l'article: "L’any 1900 Joan Maragall publica una traducció castellana del llibre 'Physionomies de saints', del pensador catòlic francès Ernest Hello. Les referències que hi fa Maragall en el seu epistolari permeten deduir que hi hauria hagut un interès inicial del traductor per l’obra traduïda, interès que s’hauria vist decebut en conèixer l’obra més a fons. [...]
2014
Haidé. Estudis maragallians, Núm. 3 (2014), p. 119-125 (Vària)
2 documents
22.
"I remous amb grans crits tes espesses gentades". L'intel·lectual entre l'anarquisme i la Setmana Tràgica / Planellas, Maria (Universitat de Barcelona) ; Premi Haidé (1r : Barcelona) 2013
L'autora de l'article, en el seu enfocament de la figura de Joan Maragall, té la voluntat de "cercar una nova perspectiva d’estudi, intentant a més a més despullar els textos de tota la crítica que s’hi ha escrit a sobre", especialment en el que afecta als esdeveniments de la Setmana Tràgica i la postura que Maragall va adoptar respecte als fets. [...]
2013
Haidé. Estudis maragallians, Núm. 2 (2013), p. 179-224 (1r Premi Haidé)
2 documents
23.
La complexa articulació de les conviccions personals de Manuel Brunet en l'escenari de la primera postguerra / Montero, Francesc
Del resum que encapçala l'estudi: "Durant la primera postguerra, el periodista Manuel Brunet (Vic, 1889 – Figueres, 1956) es va convertir en l'analista polític més destacat de la revista Destino. [...]
2013
Franquisme & Transició, Núm. 1 (2013), p. 51-77  
24.
El salvament i el traspàs del cardenal Vidal i Barraquer a la premsa catalana d'exili / Manent, Albert ; Congrés Internacional sobre "Seixanta anys després. Les literatures de l'exili republicà de 1939" (n : 1999: Bellaterra)
Primerament, l'estudi explica com Francesc Vidal i Barraquer fou salvat de les mans dels anarquistes, per als quals l'arquebisbe de Tarragona era un dels seus objectius. Seguidament, l'article exposa quina va ser la reacció de la premsa catalana de l'exili davant de la mort de Vidal i Barraquer a partir de quinze textos la majoria dels quals n'elogiaren especialment la defensa de la llengua i cultura catalanes, tant durant la dictadura de Primo de Rivera com durant el franquisme.
Sesenta años después. Las literaturas del exilio republicano de 1939. Vol. I, Barcelona : GEXEL, 2000 (p. 71-80)
   
25.
De Verdaguer a Gaudí: el mite fundacional / Castellanos, Jordi (1946-2012) ; Seminari sobre el Modernisme (2n : 2002 : Reus)
Estudi de les relacions entre l'obra poètica de Jacint Verdaguer i l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Ambdues es troben marcades pel catalanisme i el catolicisme.
Gaudí: Reus i el seu temps, Reus : Centre de Lectura : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2003 (p. 29-46)  
26.
Raimon Casellas contra el Cercle Artístic de Sant Lluc / Castellanos, Jordi (1946-2012)
Sobre les crítiques que Raimon Casellas va fer al Cercle Artístic de Sant Lluc perquè s'intentava oposar al Modernisme però, en canvi, n'imitava alguns aspectes.
Revista del Centre de Lectura, 4a. època, núm. 223 (març-abril-maig 1971), p. 988-991  
27.
El "Cant espiritual". ¿Summa final o llindar d'un nou camí? / Maragall i Mira, Pere
El present estudi pretén clarificar el rerefons del poema "Cant espiritual" a partir de l'anàlisi del caràcter del pensament Joan Maragall. Així doncs, aquest estudi planteja la possibilitat que el poema no sigui una síntesi de la trajectòria estètica del poeta, com sovint s'ha interpretat, sinó la plasmació d'un punt d'inflexió en el pensament de Maragall, el començament d'una nova etapa o "estadi religiós".
Traces
Joan Maragall, paraula i pensament, Girona : Documenta Universitaria, 2011 (p. 15-27)
   
28.
Refundar Catalunya: Església i escriptors / Castellanos, Jordi (1946-2012) ; Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (4t : 2004 : Vic)
Estudi de les relacions que els escriptors catalans van mantenir amb l'Església catòlica entre finals del segle XIX i principis del segle XX. S'analitza com aquestes relacions van condicionar les obres literàries (o artístiques, en el cas de Gaudí) i com van construir una xarxa de contactes entre escriptors, artistes, patrons i públic.
Església, societat i poder a les terres de parla catalana, Valls : Barcelona : Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana : Institut Muntaner : Universitat de Vic : Cossetània, 2005 (p. 617-630)  
29.
Fa cinquanta anys: declaracions de l'Abat Escarré a 'Le Monde' / Sobrequés i Callicó, Jaume ; Duran, Lluís
Jaume Sobrequés i Lluís Duran introdueixen i contextualitzen les declaracions que el novembre de 1936 l'Abat Escarré va fer per a 'Le Monde', en què donà la seva visió i féu una anàlisi crítica de la situació política, cultural i religiosa d'Espanya.
2013
L'Avenç, Núm. 396 (desembre 2013), p. 6-9 (Bitllets)

S'inclou la transcripció de l'entrevista, que aparegué a la primera pàgina de 'Le Monde' de l'11 de novembre de 1963
   

30.
Torras i Bages i Gaudí / Castellanos, Jordi (1946-2012)
Estudi de la influència de la ideologia catòlica en l'obra de Gaudí, especialment en relació a les teories estètiques del bisbe Torras i Bages. S'analitzen les relacions que l'arquitecte català va mantenir amb institucions, escriptors i intel·lectuals catòlics.
Gaudí i el seu temps / Juan José Lahuerta (ed.), Barcelona : Barcanova, 1990 (p. 143-189)  

Traces. Catàleg : 156 registres trobats   inicianterior21 - 30següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Catolicisme dins Amazon