|
2.
|
|
|
Apologia de la por: el rei Lear de Calixto Bieito
/
Mellinas, Héctor
Del resum de l'article: "Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, contra l'aniquilació de la pròpia identitat. [...]
2018
Estudis Escènics, Núm. 43 (2018), p. 154-165 (Anàlisi)
|
|
|
3.
|
|
|
L'estranya identitat: l'alteritat sexual en 'L'aprenentatge de la soledat', de David Vilaseca (2008)
/
Maestre Brotons, Antoni (Universitat d'Alacant)
De l'abstract: "'L'aprenentatge de la soledat', de David Vilaseca (2008), és una obra que planteja qüestions sobre l'escriptura, la identitat i la sexualitat. Basant-se en la teoria cultural, la psicoanàlisi i la teoria queer, el narrador-protagonista, David -alter ego de l'autor- construeix una identitat homosexual a través del seu diari. [...]
2018
Caplletra, Núm. 65 (Tardor 2018), p. 203-231 (Monogràfic: Les veus de l'alteritat)
2 documents
|
|
|
4.
|
|
|
Veus de frontera: "els altres catalans" d'ara
/
Marcillas, Isabel (Universitat d'Alacant)
De l'abstract: "L'estudi que proposem se centra en l'anàlisi d'algunes de les veus migrants de la literatura catalana actual, enteses com aquelles que se situen entre dues cultures, en la frontera entre allò que és conegut i desconegut, en els marges del que els seus protagonistes són i no són; una literatura que no narra epopeies, sinó proeses individuals, sovint relacionades amb l'estat d'ànim generat a partir de la reescriptura de la pròpia personalitat. [...]
2018
Caplletra, Núm. 65 (Tardor 2018), p. 177-189 (Monogràfic: Les veus de l'alteritat)
2 documents
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
11.
|
|
|
Les traces de Maragall en alguns cants contemporanis. Transposició, paròdia i subversió
/
Font i Espriu, Marta
Del resum de l'article: "L'objectiu d'aquest article és demostrar que la recepció activa de l'obra poètica de Joan Maragall va més enllà de la mera citació o reivindicació d'una tradició. A través d'alguns cants espirituals -emmarcats en el que anomenarem gir postmodern- com ara els de Susanna Rafart, Jacint Sala, Enric Casasses i Sebastià Alzamora, ens disposem a explorar com l'hipotext maragallià forma part del procés de significació d'aquestes composicions i n'és, al seu torn, espai per on circularà l'afirmació de la incompleció del subjecte líric. [...]
2014
Haidé. Estudis maragallians, Núm. 3 (2014), p. 11-31 (Dossier)
2 documents
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.