Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 35 registres trobats  inicianterior16 - 25següent  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
16.
Intel·lectuals catalans pro Germània / Rafanell, August (Universitat de Girona)
August Rafanell estudia la diversitat de posicions -aliadiofília, germanofília, neutralisme- que va suscitar la primera guerra mundial en la societat catalana, desglossant l'actitud dels principals corrents polítics de l'època: els nacionalistes d'esquerra, els nacionalistes conservadors. [...]
2009
Afers. Fulls de recerca i pensament, Núm. 64 (2009), p. 587-607 (Miscel·lània)
   
17.
Un projecte estroncat: l'ALPI / Massot i Muntaner, Josep
2011
Serra d'Or, Núm. 616 (Abril 2011), p. 108 (Lectures. Notes de lectura)
   
18.
L'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936) / Iglésias, Narcís
Narcís Iglésias estudia els orígens i la tasca de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, secció filològica de la Biblioteca Balmes creada el 1928 i que té com a precedent la Societat Catalana de Filologia, entitat paral·lela a l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
2005
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 16 (2005), p. 289-361 (Materials i bibliografies)  
19.
Joaquim Ruyra i l'Institut d'Estudis Catalans / Segarra, Mila ; Simposi Joaquim Ruyra (1r : 2003 : Blanes)
Després de desmentir els tòpics caricaturescos que, en forma de retrat literari, establien una imatge esbiaixada de Joaquim Ruyra, Mila Segarra esbossa el paper de l'escriptor dins l'Institut d'Estudis Catalans des de 1919, quan assistí a la primera sessió. [...]
2004
Primer Simposi Joaquim Ruyra. Blanes, 29, 30 i 31 de maig del 2003. Als cent anys de l'eclosió literària de Joaquim Ruyra: 'Marines i boscatges', Cabrera de Mar : Galerada, 2004 (p. 235-259)
   
20.
Notes sobre el vent en la literatura culta i en la popular a Catalunya / Manent, Albert
Albert Manent repassa la presència del vent en la literatura catalana. Esmentem alguns dels autors citats en l'article. Finalment, comenta la presència del vent en la cultura popular, descriu algunes designacions populars i els tipus de vents.
2005
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 208 (2005, Juliol-Agost), p. 103-119 (Revista dels llibres)
   
21.
Fabra, lingüista / Coromines, Joan (1905-1997)
Es repassen els treballs de Pompeu Fabra en el camp de la lingüística, en comparació als treballs d'altres estudiosos coetanis. S'esmenten alguns dels noms als quals fa referència Joan Coromines.
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 12 (1963, Desembre), p. 38-40 (Monogràfic: Pompeu Fabra. En el cinquantenari de les normes ortogràfiques)
   
22.
Antoni Griera. El filòleg català de Franco / Rafanell, August
Repàs a la vida d'Antoni Griera: el seu treball a l'Institut d'Estudis Catalans, el progressiu enfrontament contra aquest òrgan i Pompeu Fabra, el seu paper com a filòleg català durant el règim franquista i la postguerra, i el seu intent d'ordenació d'una nova cultura catalana.
2002
L'Avenç. Barcelona, núm. 266 (2002, Febrer), p. 30-39 (Monogràfic: Catalans sota Franco. L'impossible lideratge)
   
23.
El present de subjuntiu en -o- en el català central / Luna, Xavier
Xavier Luna ofereix alguns testimoniatges dialectològics històrics del present de subjuntiu acabat en 'o' en el català central. Presenta primer les aportacions dialectològiques del segle XX (Alcover, Griera i Ruyra) i les completa amb l'anàlisi de la presència del present de subjuntiu en algunes ordinacions locals de l'edat moderna i en un receptari gironí del segle XVIII.
2002
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 13 (2002), p. 93-111 (Estudis i edicions)  
24.
Mig segle d'estudis sobre llengua a la comarca d'Osona (1952-2002) / Barniol i Boixader, Florenci
Florenci Barniol fa un repàs als estudis sobre llengua catalana a Osona. Distingeix dues etapes: 1952-1973 i 1974-2002, i de cada una en destaca un nom propi: Mn. Antoni Griera i Modest Reixach, respectivament. [...]
2002
Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 289-304 (Monogràfic: Cinquanta anys de cultura a Osona)  
25.
La Dictadura de Primo de Rivera i Pompeu Fabra / Balcells, Albert
L'estudi analitza la tasca de Pompeu Fabra, figura emblemàtica en el procés de normativització de la llengua literària, durant la Dictadura de Primo de Rivera, caracteritzada per la repressió no només del nacionalisme català, sinó de tot el procés de normalització lingüística i d'institucionalització de la cultura en llengua catalana que s'havia iniciat una dècada i mitja abans. [...]
2000
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 156 (2000, Novembre), p. 30-48 (Realitats)
   

Traces. Catàleg : 35 registres trobats   inicianterior16 - 25següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Griera, Antoni dins Amazon