Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 144 registres trobats  inicianterior114 - 123següentfinal  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
114.
Llibres d'història contemporània / Coll i Amargós, Joaquim
Bibliografia comentada de les darreres aportacions en el camp de la historiografia. Només citem estudis culturals, epistolaris i biografies ressenyats.
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, Núm. 472 (1999, Abril), p. 101-105 (Llibres)
   
115.
El Modernisme i la crisi del 98 / Castellanos, Jordi (1946-2012)
1998
Avui Cultura. Barcelona (1998, 23 d'abril), p. 44 (Monogràfic: 1898: el desastre i l'avenç)
   
116.
El desastre i l'avenç / Avui
Aquestes pàgines formen part del suplement especial que aquest diari ha elaborat amb motiu de la diada de Sant Jordi i que fa un repàs de la crisi històrica del 1898, ja que se'n celebra el centenari. [...]
1998
Avui Cultura. Barcelona (1998, 23 d'abril), p. 1-26 (Monogràfic: 1898: el desastre i l'avenç)
   
117.
Llibres d'història contemporània / Coll i Amargós, Joaquim
1998
Serra d'Or. Barcelona, Any XL, Núm. 466 (1998, Octubre), p. 71-74 (Llibres)  
118.
Essència de la ideologia lingüística noucentista / Solà, Joan ; El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Joan Solà analitza la ideologia lingüística noucentista en tres grans apartats: la relació entre llengua i política (la reivindicació nacional i lingüística, la ideologia de Prat de la Riba, la posició d'Eugeni d'Ors), les realitzacions lingüístiques del període (la campanya lingüística de l'Avenç, les publicacions sobre llengua) i l'obra de Fabra (repàs de les idees principals del llibre de Xavier Lamuela i Josep Murgades 'Teoria de la llengua literària segons Fabra').
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 159-180)
   
119.
La Institucionalització de la cultura / Casassas i Ymbert, Jordi ; El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Anàlisi del paper de l'intel·lectual en el món públic i en el polític i institucional a partir d'una reflexió més general sobre el paper del catalanisme en la societat catalana. L'estudi de Jordi Casassas se centra en tres punts fonamentals: la sèrie de corrents previs que promouen la tendència institucionalitzadora del catalanisme abans que no ho faci el Noucentisme (concretament el cas de l'Ateneu Barcelonès, les iniciatives sectorials i professionals dirigides per Duran i Bas i el pla d'acció pública de la Restauració encapçalat per Valentí Almirall), el moment decisiu del procés de fixació política del catalanisme (la constitució de la Lliga Regionalista i la consolidació de 'La Veu de Catalunya' com a diari modern) i la fase culminant de l'esforç institucionalitzador del catalanisme (la concepció de Prat de la Riba, les estratègies culturals, l'impacte de la Setmana Tràgica i la crisi del programa institucionalitzador a partir de 1917).
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 41-57)
   
120.
El Noucentisme: ideologia i estètica / Castellanos, Jordi (1946-2012) ; El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Relacions entre les actituds ideològiques i estètiques del Noucentisme: actituds socials del Noucentisme segons l'explicació de les relacions entre intel·lectuals i societat a Catalunya que Ors exposa en l'article "De les reials jornades"; factors ideològics i socials que porten a la conformació de les actituds noucentistes diferenciades de les modernistes; el 'Glosari' d'Eugeni d'Ors com a guia teòrica i programàtica de les directrius del moviment; confluència efectiva entre política i cultura a l'entorn de 1906; anàlisi de la política cultural que el Noucentisme du a terme; mots-clau que condensen els punts més significatius del projecte polític i estètic (Imperialisme, Arbitrarisme, civilitat, classicisme); i procés de liquidació del moviment a partir de 1917.
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 19-39)  
121.
La Restauració del català: acció de govern / Pujol i Soley, Jordi
Jordi Pujol assenyala la decisiva influència de la voluntat d'afirmació i de l'acció de govern en la restauració del català. Enric Prat de la Riba va prioritzar l'establiment d'unes normes ortogràfiques, va creure en la màxima autoritat de Pompeu Fabra en qüestions de llengua, i això va permetre que la restauració del català fos un acte d'afirmació col·lectiva.
1968
Serra d'Or. Barcelona, Any X, Núm. 103 (1968, Abril), p. 51 (Monogràfic: Fabra: una obra en progrés)
   
122.
La Renaixença vista pel Noucentisme / Murgades, Josep ; Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (1984 : Barcelona)
Segons Murgades, la politització del catalanisme i el canvi de segle contribueixen a crear el mite d'uns nous orígens identificats amb el Noucentisme i que, per tant, donen el punt d'arrancada a una determinada actitud enfront la Renaixença, especialment en relació amb el fet lingüístic i literari.
1994
Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, Barcelona : Curial, 1994 (Vol. 2, p. 113-139)
   
123.
Etapas reivindicativas de la teoría nacional catalana: Verdaguer, Oller y Prat de la Riba / Reguant, Montserrat
New Haven : Yale University, 1993
   

Traces. Catàleg : 144 registres trobats   inicianterior114 - 123següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Prat de la Riba, Enric dins Amazon