|
11.
|
|
|
12.
|
Una tradición desprotegida
/
Gràcia, Jordi (Universitat de Barcelona)
L'autor reflexiona sobre la positiva, polèmica i complexa experiència del bilingüisme quan es barregen aspectes socials i polítics com el catalanisme, el catolicisme o la dictadura franquista. Al començament fa un apunt sobre la figura de Menéndez Pelayo i Milà i Fontanals i just després es concentra en l'anàlisi del bilingüisme de Gaziel i de Màrius Verdaguer.
2003
Ínsula. Revista de letras y ciencias humanas, Vol. 58, Núm. 684 (Desembre 2003), p. 18-20
|
|
|
13.
|
|
|
Un diálogo quebrado
/
Blázquez González, Jesús
L'autor parla de les relacions "estretes" que hi hagué entre intel·lectuals catalans i castellans des de finals del segle XIX fins a la guerra civil, moment en què es trencaren: un exemple en seria el refús de Josep Pla i Joan Coromines a ser membres de la Real Academia Española. [...]
2009
El País. Cataluña. Barcelona (2009, 28 de març), p. 2
|
|
|
14.
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
La difusió internacional de Verdaguer
/
Pinyol i Torrents, Ramon
L'article estudia la recepció de Verdaguer a partir de l'inventari dels intel·lectuals que se'n van fer ressò i de les traduccions actuals i, sobretot, de les coetànies a la publicació de les obres del poeta.
2002
Nexus. Barcelona, núm. 29 (2002, Desembre), p. 66-79 (Monogràfic: Verdaguer)
|
|
|
18.
|
Antoni Rubió i Lluch, cap a una història i una literatura nacionals (I, II, III)
/
Malé i Pegueroles, Jordi
Malé es proposa, en aquesta sèrie d'articles, de resseguir la trajectòria vital i intel·lectual de l'estudiós Antoni Rubió i Lluch. Situat ideològicament, durant l'etapa de la seva formació, en el catolicisme conservador, s'insereix progressivament en l'esfera del catalanisme romàntic -pròxim a 'La Renaixensa'- sense entrar en contradicció amb el sentiment espanyolista des del punt de vista polític; admira, per exemple, el talent de Guimerà malgrat la radicalitat catalanista d'aquest. [...]
El tercer article de l'estudi ressegueix les primeres activitats de Rubió vinculades al món de la literatura, que abarquen la seva faceta de poeta, poc més que circumstancial; la de traductor, preferentment d'autors clàssics (Anacreont, Safo); i sobretot la de professor universitari. [...]
2002
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núms. 171; 172; 173; 174 (2002, Març; 2002, Abril; 2002, Maig; 2002, Juny), p. 55-82; p. 107-128; p. 99-122; p. 85-107 (Revista dels llibres)
|
|
|
19.
|
|
|
Les ciutats de Verdaguer... Madrid
/
Graupera, Jordi
Per mostrar la relació de Verdaguer amb Madrid, Jordi Graupera fa esment d'una carta que Menéndez Pelayo dirigí al poeta després d'haver llegit 'Canigó', datada el 25 de gener de 1886.
2002
Avui. Barcelona (2002, 23 d'abril), p. S12 (Verdaguer, 100 anys d'idil·lis i calvaris)
|
|
|
20.
|
|
|
Notes sobre l'ús culte del català en algunes polèmiques dels anys vuitanta del segle XIX
/
Llanas, Manuel ;
Pinyol i Torrents, Ramon
L'article comença assenyalant algunes postures confluents d'intel·lectuals catalans i espanyols respecte la "renaixença" literària del català. Però tot seguit se centra en les actituds discrepants d'alguns d'aquests intel·lectuals, començant per la crítica que Tubino fa de la Renaixença i culminant en l'esvaïment d'actituds més o menys tolerants respecte el moviment literari català quan aquest adquireix sentit polític. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 8 (1993-1994), p. 81-109 (Estudis i notes)
Inclou tres apèndixs que són la transcripció de tres textos: el discurs llegit per Núñez de Arce a l'Ateneu científic i literari de Madrid el 8 de novembre de 1886; la contestació de Valentí Almirall a aquest discurs; i fragments de 'El Regionalismo' de Mañé i Flaquer
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.