Traces. Catàleg


No s'ha trobat cap coincidència exacta per Grotesc?, però canviant-lo per Grotesc ...
Traces. Catàleg 21 registres trobats  anterior11 - 20següent  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
11.
D'un gènere a l'altre: "Quim Federal", entre la narració i el teatre / Ballart, Pere
Pere Ballart, després d'una breu introducció que utilitza l'obra de Luigi Pirandello com a pretext, s'introdueix en l'estudi del conte "Conversió i mort de Quim Federal" de Salvador Espriu, i la seva posterior adaptació al teatre per a l'espectacle 'Ronda de mort a Sinera', muntat per Ricard Salvat. [...]
2007
Indesinenter. Arenys de Mar, núm. 2 (2007), p. 19-58 (Estudis)
   
12.
The Late Realist Novel and Art-Horror: Marià Vayreda's 'La punyalada' and the Question of Genre / McGovern, Timothy
Anàlisi dels personatges literaris presents a 'La punyalada', fruit de les darreres resquícies del realisme i de la influència del modernisme i del naturalisme. Més en concret, es fa una lectura dels personatges des de l'òptica del grotesc, de l'horror, de la por i de la mort i del seu lligam amb la literatura gòtica i, en menor mesura, amb la literatura de terror.
2001
Catalan Review. Barcelona, Vol. XV, núm. 2 (2001), p. 115-136
   
13.
El mal sóc jo! / Pino, Ester
Entrevista a Sebastià Alzamora sobre el llibre 'Nit de l'ànima'. Alzamora destaca, com a components de la seva novel·la, el mite de Faust, el tema del mal, i l'humor. Cita també algunes referències cinematogràfiques relacionades amb la novel·la, i reivindica el paper de la imaginació i del grotesc en la literatura catalana.
2008
Benzina. Barcelona, núm. 23 (2008, Gener), p. 52-53 (Llibres)  
14.
El teatre independent a València: un relat / Molins, Manuel ; Jornades "El teatre independent. La memòria històrica: dels anys seixanta al present. Continuïtat o trencament?" (2002 : Barcelona)
Manuel Molins repassa de manera condensada el teatre independent que es va fer al País Valencià (especialment a València i a les comarques més properes a la capital) entre 1970 i 1978, i en distingeix cinc grans tendències: el "sainet-boomerang", que es replanteja el sainet tradicional per fer-ne una arma crítica; el "teatre de l'altra memòria", que treballa damunt fets oblidats de la pròpia història; "el joc dels signes i la sorpresa", que experimenta amb les tendències semiòtiques del moment; "el grotesc", amb la intenció de divertir a través de l'estranyesa i l'absurditat crítica; i la renovació del teatre infantil. [...]
2003
Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral. Barcelona, núm. 37 (2003, Juny), p. 65-80 (Monogràfic: Jornades de teatre independent)  
15.
Víctor Català i la literatura de l'ombra / Casacuberta, Margarida ; Jornades d'estudi "Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966" (2es : 2001 : L'Escala)
Margarida Casacuberta ofereix el sentit ideològic profund de la literatura de Víctor Catala, aquí denominada, arran del pròleg a 'Ombrívoles', com a "literatura de l'ombra". Tant als seus contes com, sobretot, a 'Solitud', l'autora basteix un món de criatures monstruoses i bestials amb la finalitat de mostrar l'espectacle de la tragèdia humana. [...]
2002
II Jornades d'estudi. Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Victor Català), 1869-1966, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002 (p. 33-51)
   
16.
Plasticitat i visualització. L'expressionisme planià / Gustà, Marina ; Col·loqui de l'any Pla (1997 : Girona)
Marina Gustà pren tres obres primerenques de Josep Pla per a demostrar la condició expressionista de la seva prosa. Que l'autor es refereixi en altres termes a la pròpia obra, a més de la predicació que ha tingut la consideració impressionista dels seus textos, no impedeix l'asseveració de Gustà, avalada pel comentari detallat de les tècniques que empra. [...]
2001
Josep Pla, memòria i escriptura. Actes del col·loqui de l'any Pla. Universitat de Girona (octubre 1997), Girona : Universitat de Girona, 2001 (p. 101-115)
   
17.
La sàtira i l'humor en la narrativa espriuana dels anys 30 / Gassol i Bellet, Olívia
Funció, objectius i evolució de les tècniques humorístiques que utilitzà Espriu durant els anys trenta. Olívia Gassol parteix de la fragmentació de la realitat per estudiar recursos paròdics com la desmitificació, les referències metaliteràries i el "titellisme" (com a crítica dels recursos de la literatura psicologista i realista). [...]
2005
Els Marges. Barcelona, Núm. 75 (2005, Hivern), p. 63-72 (Estudis)  
18.
Entre lo ilusorio y lo real / Soler, Marc
Segons Marc Soler, la primera novel·la d'Ignasi Ribó enllaça amb la tradició còmica i humorística del grotesc.
2001
La Vanguardia. Libros. Barcelona (2001, 2 de març), p. 7 (Libros)
   
19.
Brossa, el teatre grotesc i la il·lusió / Coca, Jordi
Jordi Coca valora l'especificitat de l'obra teatral de Joan Brossa, obra que encara no ha estat explorada en tots els aspectes. L'obra brossiana que ha tingut més acceptació és la que s'insereix dins el teatre més accional (music-hall, màgia, happening) mentre que el teatre de text, reclòs en bona part al sis volums de 'Poesia escènica', encara necessita d'una adequada concreció escènica.
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, Núm. 472 (1999, Abril), p. 40-41 i 43-45 (Cultura i vida)
   
20.
Individu i societat dins el teatre de Josep M. Benet i Jornet / Fàbregas, Xavier
Recorregut per la producció teatral de Benet i Jornet segons temes i formes (des de les obres més realistes fins a la utilització del grotesc, el cicle de Drudània, etc. ).
1975
Serra d'Or. Barcelona, Any XVII, Núm. 193 (1975, Octubre), p. 53-57 (Teatre)  

Traces. Catàleg : 21 registres trobats   anterior11 - 20següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Grotesc? dins Amazon