Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 315 registres trobats  anterior11 - 20següentfinal  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
11.
Sobre adaptacions i modernitzacions de textos antics: la col·lecció Tast de Clàssics de l'Editorial Barcino / Santanach i Suñol, Joan (Universitat de Barcelona) ; Jornada sobre edició de textos literaris catalans (3a : 2014 : Barcelona)
Del resum: "La col·lecció Tast de Clàssics de l'Editorial Barcino presenta els textos antics amb versions actualitzades a càrrec d'escriptors contemporanis amb obra literària pròpia. En aquest treball, es repassa primerament, la història de les edicions que han pretès i pretenen acostar les obres medievals a lectors no especialistes, amb versions adaptades a la llengua contemporània de cada lloc i moment. [...]
2016
Anuari Verdaguer, Núm. 24 (2016), p. 267-286 (Monogràfic: III Jornada sobre Edició de Textos literaris catalans)

El cos de l'article és datat en novembre del 2014. Hi ha una "Coda" datada el febrer del 2016. En "Apèndix" (p. 282-283), la llista de títols de "Tast de Clàssics".  

12.
A propòsit de la tradició textual i l'edició crítica del 'Mil Proverbis' (1302) de Ramon Llull / Tous Prieto, Francesc (Centre de Documentació Ramon Llull. Universitat de Barcelona) ; Jornada sobre edició de textos literaris catalans (3a : 2014 : Barcelona)
Del resum: "A partir de l'estudi del cas dels 'Mil proverbis' (1302), un dels cinc reculls de proverbis que Ramon Llull escrigué, el present article aborda alguns dels problemes i els reptes que l'edició d'una col·lecció de proverbis medieval pot plantejar al filòleg. [...]
2016
Anuari Verdaguer, Núm. 24 (2016), p. 253-266 (Monogràfic: III Jornada sobre Edició de Textos literaris catalans)  
13.
"Que et vegi sota espases turques i en mans de catalans". El (mal) record de la presència catalana a Grècia / Ayensa i Prat, Eusebi (Societat Verdaguer)
Del resum: "En aquest treball s'estudia el record sovint ingrat que, en el camp del folklore, ha quedat a Grècia de la presència catalana en el segle XIV, quan els almogàvers van ocupar els anomenats ducats d'Atenes i Neopàtria i hi van establir un estat medieval que perdurà gairebé una centúria".
2014
Anuari Verdaguer, Núm. 22 (2014), p. 161-212 (Dossier)  
14.
Antoni Rubió i Lluch et les intellectuels grecs / Konstantellias, Charalampos (Universitat d'Atenes) ; Jornades d'Intercanvi Cultural (9es : 3-6 d'octubre del 2013 : Atenes : Delfos : Súnion)
Del resum: "Aquest article versa sobre les relacions de Rubió i Lluch amb la més destacada intel·lectualitat grega. A cavall entre el segle XIX i el XX, Rubió es constituí en l'element central a l'entorn del qual es desenvoluparen les relacions entre grecs i catalans o, més en general, les relacions entre grecs i espanyols. [...]
2014
Anuari Verdaguer, Núm. 22 (2014), p. 139-160 (Dossier)  
15.
El 'Llibre de menescalia' de la Societat Castellonenca de Cultura: Aproximació lingüística i codicològica / Gimeno Betí, Lluís (Universitat Jaume I)
De l'abstract: "La biblioteca de la Societat Castellonenca de Cultura (Castelló de la Plana) conserva un manuscrit de menescalia en català pràcticament desconegut dels especialistes. En aquest treball es descriu codicològicament, se'n presenta el contingut i, en particular, se n'aporta una primera anàlisi lingüística. [...]
2017 - 10.7203/MCLM.4.10068
Magnificat Cultura i Literatura Medievals, Núm. 4 (2017), p. 107-129 (Monograph)
2 documents
16.
El mite d'Arnau de Vilanova, de l'edat mitjana al Renaixement / Giralt Soler, Sebastià (IES Alella) ; Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (4t : 2002 : Girona)
S'estudia la recepció de la figura d'Arnau de Vilanova i la seva mitificació en el Renaixement, com a expert en arts ocultes. "Hi van tenir un paper important el profetisme apocalíptic d'alguns dels seus escits espirituals -lligat per sempre més al record que havia de perdurar del metge català- i, en general, la seva heterodòxia religiosa".
2003-2004
Estudi General, Núm. 23-24 (2003-2004), p. 127-142 (Història i llegenda al Renaixement. Comunicacions. De l'edat mitjana al Renaixement)  
17.
Una proposta d'autoria per a les cròniques de Joan I, Martí l'Humà i Ferran I / Duran, Martí (IES Sa Palomera (Blanes)) ; Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (4t : 2002 : Girona)
Es contextualitzen les cròniques de Joan I, Martí l'Humà i Ferran I, conservades al ms. 212 de la Biblioteca Universitària de València, i a partir de diverses dades històriques, es dona una proposta d'autoria. [...]
2003-2004
Estudi General, Núm. 23-24 (2003-2004), p. 113-126 (Història i llegenda al Renaixement. Comunicacions. De l'edat mitjana al Renaixement)  
18.
Llocs, formes i textos de la protohistòria literària catalana. Segles XV-XVII: del marquès de Santillana a Nicolás Antonio (1676) / Valsalobre, Pep (Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció F. Eiximenis))
S'estudien alguns aspectes de les idees sobre literatura en vulgar dels segles XV-XVII. De l'article: "No podem pas esperar de trobar erudits patracols monogràfics de crítica o història literària catalanes; ni tan sols petits opuscles sobre aquests temes [. [...]
2002
Estudi General, Núm. 22 (2002), p. 309-352 (Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats, II. Estudis literaris)  
19.
Tra Catalogna e Italia: intorno a la predicazione nella prima metà del XV secolo / Bruni, Francesco (Università degli Studi di Venezia)
S'estudia la presència de Vicent Ferrer a la Itàlia de la primera meitat del segle XV. Concretament, l'article focalitza la seva atenció en la recepció literària de l'autor, el procés de canonització a què va ser sotmès i les relacions culturals entre la Corona d'Aragó i el conjunt de regnes i territoris itàlics en què es movia.
2002
Estudi General, Núm. 22 (2002), p. 283-308 (Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats, II. Estudis literaris)  
20.
Humanisme català / Vilallonga, Mariàngela (Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció F. Eiximenis))
L'objectiu de l'article és "afirmar clarament i obertament l'existència de l'humanisme català i definir el moviment amb aquest nom, tot i la seva problemàtica, tot i les seves característiques pròpies, que no són en essència diferents de les de l'humanisme d'altres països", circumscrivint, això sí, el terme a la Corona d'Aragó a la segona meitat del segle XV i tot el XVI, amb autors com Joan Margarit, Ferran Valentí o Pere Miquel Carbonell.
2001
Estudi General, Núm. 21 (2001), p. 475-488 (Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats, I. Llengua i literatura llatines)  

Traces. Catàleg : 315 registres trobats   anterior11 - 20següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
1400 dins Amazon