53.
|
|
Formació i consolidació de la poètica de Pere Quart
/
Marrugat, Jordi
L'estudi de Jordi Marrugat ressegueix la trajectòria literària de Joan Oliver-Pere Quart fins a 1934, atenent a tots aquells aspectes (el tractament literari, l'ús d'unes formes determinades, la paròdia de certs models) que caracteritzen la seva producció poètica d'aquests anys. [...]
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 69 (2002, Gener), p. 65-83 (Notes)
|
|
54.
|
|
Pere Quart, poeta en terra de naufragis
/
Dalmases, Antoni
Dalmases fa un repàs a la trajectòria vital de Pere Quart a partir de la seva obra poètica, la qual, segons l'autor, reflecteix l'evolució del poeta en la mesura que respon als moments històrics, ja siguin col·lectius o individuals, que l'originen: "l'estat d'ebullició cultural i literària", la guerra, l'exili, la situació personal quan retorna a Catalunya, la implicació política,. [...]
2000
Ausa. Vic, Volum XIX, núm. 144 (2000), p. 5-18
|
|
55.
|
|
56.
|
|
57.
|
|
58.
|
La Mirada a Sabadell : de la revolta avantguardista...a la modernitat cosmopolita
/
Bach, Miquel
A la primera part de l'article, Miquel Bach parla dels antecedents del grup i de la procedència dels seus integrants. També reconstrueix, a partir del testimoniatge d'alguns dels membres, les primeres accions col·lectives i muntatges escenogràfics del grup: l'estada a la font del Saüc, el campament a Cala Pola i l'associació cultural recreativa Casino dels Senyors. [...]
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, núm. 473; 474 (1999, Maig; 1999, Juny), p. 49-53; 58-62 (Lletres)
|
|
59.
|
Pere Calders: el pudor i el candor
/
Puigtobella, Bernat
Puigtobella comença resumint el que s'ha ofert sobre Calders al llarg de tot aquest número monogràfic sobre ell i estira el fil de la seva comparació amb Borges i Kafka i el de la seva situació dins el panorama literari català del segle XX.
1996
Catalan Review. Barcelona, Vol. X, núm. 1-2 (1996), p. 309-317
|
|
60.
|
|
61.
|
|
Trabal: el centenari que es va perdre
/
Sales, Meritxell
Comentari reivindicatiu de l'obra de Francesc Trabal, el llegat de la qual recullen, segons l'autora, Pere Calders i Quim Monzó. Inclou una anàlisi sobre la significació dels noms dels personatges literaris centrada en la transformació dels noms de la protagonista de 'Judita', que són vistos com un reflex dels diferents estadis en la relació amb el protagonista narrador.
2000
Avui Cultura. Barcelona (2000, 9 de novembre), p. 4-5
2 documents
|
|
62.
|
Tísner: vida, novel·la, memòria
/
Pons, Agustí
Joan Fuster lliga la figura d'Artís-Gener a la generació literària de Rodoreda, Calders, Espriu, Vinyoli, Palau i Fabre, Capmany i Perucho. Es tracta d'uns escriptors que es mouen en l'àmbit d'una cultura "quasi normal" (Molas) i que conviu amb l'esperit renovador dels joves integrants del Grup de Sabadell. [...]
2000
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 152 (2000, Juny), p. 3-6
|
|