| Resum: |
Segons l'article, Quim Monzó complica la idea d'una política nacionalista basada en el llenguatge. Monzó trasllada l'atenció del lector de la veu, la textualitat i l'oralitat cap al rol de l'audició produint subjectivitat. A partir de la construcció d'una sèrie de subjectes passius, oïdors, que es mouen per un paisatge urbà, es construeix el so com una experiència corporal, sensitiva, que és comunicada a través de diversos recursos: onomatopeies, ritme prosòdic i la representació d'un paisatge sonor global. L'article afirma que aquesta construcció global de l'espai, la llengua i la subjectivitat posa a prova els intents nacionalistes d'establir una relació directa entre llengua i identitat catalana. |
visitant ::
identificació
(1952-) 
