Resum: |
Aquest article mostra la complexitat de l'ús dels demostratius, els quals, malgrat que habitualment es descriguin com a díctics espacials, l'anàlisi de corpus mostra que aquesta no és la funció més freqüent que realitzen. L'estudi, que es fa mitjançant l'anàlisi d'alguns exemples en anglès i la seva traducció al català en dues novel·les, acaba considerant que no hi ha una correspondència exacta entre els demostratius en la font i els textos de destinació sinó que més aviat es tradueixen en diferents formes i és habitual que la seva traducció no es correspongui amb les diferències en la distribució de l'espai deíctic en les dues llengües considerades. |