| Resum: |
Maria Campillo fa un repàs de la literatura catalana durant la guerra civil en el seu context intel·lectual, començant per les principals plataformes que difonen la diversitat de propostes del moment. Se centra, d'entrada, en el setmanaris 'Mirador' i 'Meridià', dels quals destaca un notable ecleticisme. A 'Meridià', per exemple, determinats autors estèticament ortodoxos, disposats a sotmetre l'art a llurs principis revolucionaris, són acollits sense que això atenuï, en cap moment, opcions com la de Joan Oliver dins el mateix setmanari, contraposades als "revolucionaris a ultrança" entestats a aplicar criteris polítics a la literatura. Tot seguit, l'estudi analitza el tema de guerra com a "objecte d'especulació literària", tot aturant-se en les limitacions contingents de gèneres com la novel·la i destacant la producció en el camp del conte (Rodoreda, Benguerel, Jordana), la crònica periodística (Calders) o la poesia (Pere Quart, Carles Riba). Una de les conclusions que hom pot treure de la lectura de les millors d'aquestes peces és que som davant d'una literatura de tema bèl·lic enfocada des de l'antiheroïcitat, als antípodes de l'èpica, girada envers les víctimes i, en conseqüència, estrictament moderna, atès que deixa enrere els models estètics de la primera guerra mundial quan encara no han aparegut els de la segona. |
visitant ::
identificació
(1899-1986) ;
Rodoreda, Mercè 
