Resumen: |
Jaume Comellas analitza amb profunditat les 47 cartes creuades, en total, entre Víctor Català i Joan Maragall entre 1905 i 1911. L'autor comença destacant la rellevància d'aquesta correspondència, si bé en matisa l'asimetria, atès que la narradora hi pren un to molt més confidencial que no pas el poeta. S'hi palesa, així mateix, la diferència s'estatus (de consolidació social com a creadors) i el fet que és sempre Víctor Català el motor de la relació epistolar. L'estudi contextualitza històricament les circumstàncies dels dos escriptors i estableix el reflex de les conseqüències, sobre l'autora, de la descoberta pública del pseudònim. També és estudiada la influència, en el seu ordre de preocupacions, de la relació amb la seva mare, del conflcite al voltant del feminisme i dels dubtes i avatars professionals com a escriptora. Els conflictes derivats dels neguits propis del seu caràcter i del seu estat d'ànim tenen, també, un tracte específic, així com la diferència del seu temperament respecte del del poeta barceloní. Comellas destaca, finalment, el fet que la trajectòria de l'epistolari vagi del conflicte primerenc a l'entesa final, i subratlla el reconeixment progressiu dels mèrits literaris de l'autora per part de Maragall, que va cloure una fructífera entesa mútua. |