Data: |
2002 |
Resum: |
Sobre la vigència de l'obra de Maurici Vilomara (1848-1930) després de la seva mort. En primer lloc, es comenta la recuperació d'escenografies seves en òperes del Liceu de la dècada dels anys quaranta, i la continuació del seu llegat per part de Josep Mestres Cabanes. En segon lloc, s'informa de l'aprofitament dels treballs de Vilomara per a algunes de les representacions wagnerianes que es feren al Liceu durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta. Pel que fa a la dècada dels setanta i vuitanta, es comenten les exposicions dedicades a l'obra de Vilomara, que suposaren la seva recuperació com a artista plàstic (especialment l'exposició monogràfica que es féu el 1971 a la Sala Parés). Finalment, de manera més breu, s'esmenten les exposicions o la recuperació d'escenografies de Vilomara durant la dècada dels anys noranta. |
Contingut: |
Inclou sis reprografies d'algunes escenografies de Maurici Vilomara i una fotografia de l'escenògraf
|
Nota: |
L'article es basa en un dels capítols de la tesi doctoral inèdita 'L'escenògraf Maurici Vilomara' de Jordi Ribera |
Document: |
Estudi |
Matèria: |
Escenògrafs ;
Pintors ;
Dibuixants ;
1848-1930 ;
Escenografia ;
Pintura catalana ;
Òpera ;
Wagnerisme ;
Teatre català ;
Exposicions ;
1939-1998 ;
1971 ;
1840X ;
1850L ;
1900L ;
1930X ;
1940X ;
1950L ;
1970X
Vilomara i Virgili, Maurici
;
Mestres Cabanes, Josep
;
Wagner, Richard
;
Gran Teatre del Liceu : teatre
;
Sala Parés
|
Publicat a: |
Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral. Barcelona, núm. 33 i 34 (2002, Setembre), p. 139-166 (Escenògrafs catalans) , ISSN 2339-9783 |