| Resum: |
Silvestre Vilaplana analitza l'obra de Miquel Martí i Pol des del punt de vista de la petja autobiogràfica. Un primera etapa, que va de 1956 a 1970, resta marcada per la forta influència dels corrents realistes i de la poesia social, i ja incideix en temes que identifiquen poesia i vida. El pes de la malaltia marcarà un biaix en la seva trajectòria poètica (1971-1978), ara amb un horitzó més visual i una major densitat simbòlica, però igualment referenciada biogràficament. Una tercera etapa (1983-1985) tendeix igualment a l'exposició de motius biogràfics, però vinculant-los a la presència de la mort. Els matisos estilístics i contextuals que diferencien aquests tres períodes són analitzats amb atenció per l'autor de l'estudi. |
visitant ::
identificació
