| Resum: |
Arthur Terry analitza l'evolució de la poesia ribiana, des de les primeres poesies fins a l'últim recull publicat en vida: 'Esbós de tres oratoris'. A partir de la influència del romanticisme, de la tradició poètica amatòria i dels models noucentistes, Terry interpreta l'eclecticisme de les 'Estances' i el camí cap a la poesia pura, la nuesa de pensament i la perfecció formal de 'Tres suites'. El procés de definició culmina, segons el crític, amb 'Les elegies de Bierville' que, després de la creació menor a 'del joc i del foc', presenta la veu d'un poeta que transcendeix el dolor formal per expressar la tragèdia col·lectiva. 'Salvatge cor' dóna continuïtat al tema del "despullament" anterior i a 'esbós de tres oratoris', es torna a expressar la preocupació del jo poètic. Finalment, pel que fa a la narrativa ribiana, es comenta la seva aproximació formal al model poètic fonamentat en la tradició decimonònica catalana del. |
visitant ::
identificació
(1893-1959)
