Resum: |
De cara a l'estudi de la implicació social de la intel·lectualitat modernista a Catalunya, Jordi Castellanos comença establint la progressió que va des d'un inici de predomini ideològic, entorn de 'L'Avenç', fins a la intervenció política directa al voltant de 'El Poble Català'. Si ja durant l'etapa de 'L'Avens' (1881-1884), i especialment de la mà de R. D. Perés, s'havia anat reclamant el distanciament de la literatura respecte de la política conservadora imperant i la presència d'una crítica independent per a una literatura moderna, més endavant aniran prenent forma uns cercles que observen la societat amb distància però implicació, posant l'activitat intel·lectual i artística com a clau de volta de la regeneració social. Alexandre Cortada, Raimon Casellas o Jaume Brossa són els primers a donar les pautes d'una intervenció intel·lectual en la societat insòlita fins llavors, i que posa especialment l'art per damunt de tot. La polèmica al voltant de l'afer Verdaguer, primer, i el procés de Montjuïc, després, comencen a consolidar una intel·lectualitat rebel i crítica que pugna per una certa professionalització i que incideix cada vegada més en l'opinió pública, alhora que contribueix a fixar la imatge d'artista represaliat i incomprès rere la qual sobreviu, però, encara, el deix del pairalisme. La vinculació amb el catalanisme serà determinant en l'etapa de 'Catalònia', una revista que intentarà reconstruir el modernisme que s'havia diluït en diferents fronts, i que és el bressol d'un Eugeni d'Ors primerenc que ja pugnava per la creació d'una elit intel·lectual. Més endavant, i a banda de la incipient presència noucentista, 'El Poble Català' recull l'antic programa de 'l'Avenç' i el modernitza, de la mà, sobretot, de Gabriel Alomar, però no aconsegueix imposar-se a l'hegemonia de la intel·lectualitat orgànica que ja es va consolidant. |