| Abstract: |
'Guillaguí' és un mot inventat provinent d'una cançó de Nadal que Molas ens cita i que ens porta a la meditació sobre els anys de postguerra, començant pel món de la infantesa fins a la necessitat, actual, de fugir i trencar amb allò que la societat ofereix. El poeta tria el llenguatge popular i infantil en un procés de condensació i en un joc d'estranyes associacions fòniques i semàntiques i de recursos que el condueixin al trencament del sistema lingüístic convencional. Al final Molas ens adverteix del perill en què pot caure una aventura d'aquestes característiques quan es planteja els termes com a absoluts, "car l'aventura exigeix una continuació que, alhora, la justifiqui i es justifiqui. Una continuació que la dugui més enllà o que la clogui per sempre. Amb el silenci o amb un salt en el buit. ". |
guest ::
login
