Abstract: |
Isidre Molas ressegueix la trajectòria política i social de Salvador Seguí, marcada ideològicament per l'anarcosindicalisme; assenyala diversos punts que en marquen l'evolució, com la participació en la fundació de la CNT, els seus empresonaments constants, la seva capacitat organitzativa o els conflictes amb l'anarquisme més "pur" com a conseqüència dels intents d'acostament a la via política: Seguí no era partidari de considerar la classe obrera antipolítica, i creia en l'aliança entre les diverses forces socials, aliança que prepararia la gran massa social per al moment de triomf sobre la burgesia. Malgrat això, Molas apunta el buit teòric, al llarg dels seus escrits (cartes, discursos, entrevistes, articles periodístics), a l'hora d'explicar quin ha de ser el nucli dirigent de la nova societat sorgida del procés revolucionari. Conclou l'estudi considerant la controvèrsia d'una figura com la seva, tal com es fa palès a partir de les diverses interpretacions que, des del mateix moment moment de la seva mort, s'han anat fent de Seguí. |