Resum: |
El propòsit de l'estudi és tipificar esquemàticament l'anomenat "antinoucentisme històric" entès com a l'oposició sorgida contra el Noucentisme. Segons l'autor, la crítica al moviment no té res a veure amb l'exercida en relació amb la Renaixença o amb el Modernisme, no forma part de cap moviment estructurat, no respon a cap programa ni s'inscriu dins cap classe concreta. Josep Murgades parla de dues etapes inicials d'aquest fenomen: una, la fase de refracció, promoguda des dels medis vinculats amb la Renaixença i, l'altra, la fase d'oposició, gestada des del Modernisme i centrada en la contraposició entre natura i artifici. La darrera fase, la de liquidació, ve donada pel propi exhauriment del projecte noucentista i pel que l'autor anomena "essencialisme popular", dins el qual s'hi subscriu un rebuig del dirigisme, una incomprensió per tot el que en literatura i art comportava deshumanització, una exaltació populista, un interès per la cultura de masses i una confiança en el relleu professional aportat "des de baix" a la cultura per la irrupció d'un nou periodisme. |