Abstract: |
Estudi sobre les preposicions "per" i "per a" dividit en els següents apartats: "Plantejament de la qüestió"; "Comparació amb les llengües veïnes"; "Les normes teòriques admeses per la majoria"; "Els detalls i entrebancs"; "Casuística"; "L'ús en català antic"; "En els dialectes"; "Errors molt estesos i anomalies"; i "El remei que obraria". En aquest últim apartat, l'autor sintetitza la seva proposta per regular l'ús de les preposicions "per" i "per a" dient que en el cas d'un substantiu o d'un altre element nominal (article, pronom, adjectiu), o bé si és una altra part de l'oració (verb, adverbi o conjunció), cal que s'usi "per" o "per a" segons el sentit. En el cas que la preposició vagi seguida de qualsevol altra mena de mot, l'ús de "per a" no serà mai necessari i usar "per" serà sempre correcte. |