| Resum: |
De l'abstract: "En aquest treball s'analitza des d'una perspectiva pragmàtica la tipologia de preguntes i respostes que s'usen en dos registres molt allunyats: el registre formal, propi d'un judici, i l'informal, propi d'una conversa col·loquial. Els exemples que apareixen en l'article i tot el corpus d'anàlisi provenen exclusivament de les transcripcions d'un judici i una conversa reals. L'anàlisi dels parells adjacents interrogatius (pregunta-resposta) mostra com es pot exercir un cert grau de control sobre la resposta o, dit d'una altra manera, condicionar la llibertat de la resposta en funció del tipus de pregunta que es formuli. Aquest fet, que cal tenir present en qualsevol situació comunicativa, pren molta més rellevància en un fet de parla tan fonamentat en les preguntes i respostes com és el judici. El contrast de la teoria gramatical amb les dades reals evidencia que hi ha uns tipus comuns de preguntes entre un judici i una conversa -i, per extensió, comuns a la majoria d'usos lingüístics- però també posa de manifest que hi ha preguntes vinculades al nivell de formalitat. Així, per exemple, els mots cua (com ara oi?, eh?, no?) i les preguntes interjectives són d'ús exclusiu a la conversa, mentre que la fórmula final [enunciat] + no és cert? s'usa amb molta freqüència en el judici". |
visitant ::
identificació
