Filòleg suís. Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, a París, Florència i Barcelona. Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons. Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà).

S'especialitzà en l'edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics (Ciceró, Sant Agustí, Joan de Gal·les i altres). En col·laboració amb F. Naccarato publicà Lo llibre de les dones d'Eiximenis (1980), primer pas a un projecte d'edició de les obres completes d'aquest autor. Treballà també sobre Ramon Llull i sobre la història de les biblioteques medievals catalanes.

Cal destacar les seves obres Repertori d'expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues (premi Nicolau d'Olwer 1989) i De la traducció literal a la creació literària (premi Serra d'Or 1996).

Membre de l'Institut d'Estudi Catalans des del 1997, fou president de la Societat Catalana de Nord-amèrica (1990-93).

Font: Enciclopèdia Catalana