visitante ::
identificación
|
|||||||||||||||
Buscar | Ayuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Página principal > Son noticia > Mercè Vidal i Jansà |
Hi ha persones que al llarg de la vida professional exerceixen el seu mestratge a les aules, curs rere curs. N'hi ha d'altres que l'exerceixen tota la vida sigui quina sigui la circumstància. L'exemple de Mercè Vidal i Jansà (1950-2024), estimada mestra que ens ha dit adeu abans d'hora, n'ha estat el paradigma. Des de la Facultat d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professora titular, impulsant des de 1986 el Grup de Recerca en Història Contemporània (Gracmon), l'Escola Universitària de Formació del Professorat, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura a la càtedra d'Ignasi de Solà-Morales (UPC), però també des de la revista Serra d'Or, on juntament amb Alícia Suàrez des de 1972 van fer-se càrrec de la secció d'art. Més enllà de la docència, el mestratge de Mercè Vidal es va abocar a la recerca portada a terme amb convicció, rigor i constància vers el Noucentisme i el seu entorn, personificat per Joaquim Folch i Torres, els germans arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, l'arquitecte Manuel Sayrach, l'arquitectura unifamiliar a Catalunya, Enric Prat de la Riba, i des d'un àmbit més ampli, el cubisme a les galeries Dalmau o l'arquitectura a Sant Feliu de Llobregat. El Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear, que dirigeixen des de l'Institut d'Estudis Catalans Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda, dona compte de la seva bibliografia i dels guardons que els seus estudis van obtenir. S'abocà als estudis sobre el Noucentisme des del doble propòsit de replantejar els fonaments culturals i artístics d'aquest moviment i recuperar, o simplement destacar-ne el valor, alguns dels seus noms propis més definitius. La dedicació a Joaquim Folch i Torres va ser cabdal. La tesi doctoral sobre Joaquim Folch i Torres. Teoria i crítica sobre el Noucentisme (1990), que va obtenir el premi Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (1990) i el Premi Nacional de Cultura en la modalitat d'Arts Plàstiques (1991), constitueix una de les bases més sòlides per remarcar el valor d'aquest moviment des de la història cultural contemporània. Al llarg dels anys portà a terme una feina ingent per fer visible l'aportació de Folch i Torres a les arts del seu temps, i també durant els anys en què va ser represaliat i apartat dels museus Vinyet Panyella: «L'alt i constant mestratge de Mercè Vidal». En: El Punt Avui (28 d'abril de 2024) |