Foto: Capgros.com

«Crec que cal evidenciar en els potencials usuaris dels llibres que la literatura pot ser un instrument utilíssim per vèncer el pas del temps i retenir i potenciar la memòria individual i col·lectiva. Per una banda, és gràcies a la literatura que recobrem la integritat de tot aquest patrimoni tangible que pot haver desaparegut o que pot haver estat modificat substancialment. Les paraules i la capacitat mental dels lectors de crear i recrear fa possible la màgia de recuperar allò que ja no hi és o el que no és ben bé com era. D'altra banda, amb la transversalitat de coneixements que ens donen els textos literaris ampliem enormement el ventall de possibilitats del gaudi intel·lectual, espiritual. Com a societat valorem molt més el patrimoni material i es margina, per l'esforç que comporta practicar la recreació amb la literatura, el patrimoni immaterial. Segueixo creient que les estratègies s'han d'imaginar i potenciar a les escoles i a la universitat. Ara bé, hem de ser conscients que els vents que bufen són del tot desfavorables a la formació humanística i, per tant, la literatura està tocant fons, no només com a expressió artística, sinó també com a eina de formació lectora i intel·lectual. Vull ser optimista i crec que la llei del pèndol farà adonar els responsables pedagògics i polítics del mal camí que hem emprès amb una societat cada vegada més decantada cap a la banalitat i a l'ús indiscriminadament lúdic de les noves tecnologies.»

Extret de: Jordi Carrión, "Llorenç Soldevila: «La literatura és el meu principal company de viatge"» (Núvol, 17/09/2016)