2020-04-22 18:09 |
|
2017-12-19 17:59 |
|
2014-05-07 17:53 |
|
2013-04-04 12:30 |
|
2011-03-16 09:52 |
Quatre poemes
/
Espriu, Salvador
Publicació de quatre poemes de l'obra èdita d'Espriu, ja que el poeta estava greument malalt i no disposava de cap poema inèdit per homenatjar Manuel Sanchis Guarner. Els poemes són: 'El jactants', del 'Llibre de Les Hores', 'Noves Paraules d'Augur' del llibre 'El caminant i el mur', el poema XVII del 'Llibre de Sinera' i el poema XXVI del llibre 'Setmana Santa'.
1986
Homenatge dels escriptors al professor Manuel Sanchis Guarner, València : Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1986 (p. 95-98)
|
|
2010-11-02 10:49 |
Setmana Santa
/
Fiol, Bartomeu (1933-2011)
L'autor analitza els poemes XXIV, XXV i XXVI del llibre 'Setmana Santa', de Salvador Espriu, com a exemple de tota la proposta d'aquest poemari: Salvador Espriu pren un element de la passió de Crist (la pregunta que Ponç Pilat fa a Jesús quan aquest ha afirmat ser el rei dels jueus: 'I què és, la veritat?') per elaborar tres poemes (el primer vers dels quals és 'I què és la veritat?') en els quals el poeta es planteja elements metafísics que van molt més enllà que la simple narració, o reflexió, de la passió de Crist relatada als evangelis.
2004
Lectures de Salvador Espriu, Barcelona : Proa, 2004 (p. 123-128)
|
|
2010-11-02 09:46 |
|
2010-10-28 11:19 |
Una 'ars poètica' divina i humana
/
Abrams, Sam
L'autor analitza el poema XI, una tanka, de 'Setmana Santa' de Salvador Espriu. Segons l'autor, aquest poema defineix un concepte de vida i el sentit i la funció de la paraula poètica pel poeta. L'autor considera que Espriu és un 'poeta arquitectònic', que s'ha pres tota la seva creació poètica de forma global, com un tot. [...]
2004
Lectures de Salvador Espriu, Barcelona : Proa, 2004 (p. 75-80)
|
|
2010-10-28 08:49 |
Poesia de la transcendència contra poesia de l'experiència
/
Bofill, Hèctor
L'autor intenta analitzar el que en diu l'ostracisme que pateix la poesia d'Espriu. Segons l'autor, els lectors i la crítica de finals del segle XX i principis del XXI se senten més còmodes amb una poesia de l'experiència (que exalta el refinament lingüístic per damunt del contingut, la vivència immediata per damunt de la reflexió i la ironia per damunt de la solemnitat) en la qual l'obra d'Espriu (on la mort hi és sempre present i això, segons l'autor, incomoda) no hi té cabuda.
2004
Lectures de Salvador Espriu, Barcelona : Proa, 2004 (p. 42-46)
|
|
2010-07-06 11:07 |
|
|
|