Parlem de clàssics. Quins i a quines edats?
«Depèn, en gran manera, del coneixement que professors i autors de manuals en tinguin, i, per tant, de la capacitat de fer-los llegidors. Per exemple, un autor com Eiximenis té molts textos que són perfectament aprofitables. O la lírica, que presenta moltes vritualitats des de l'escola dels menuts. És molt més fàcil arribar al nen o a la nena a través de certs poemes que no pas per una novel·la. En aquest cas, potser cal començar per algun producte lleuger del tipus del Mecanoscrit del segon origen, com han començat centenars de milers. En canvi, en el cas de la poesia, pots començar per un gran poema, per exemple per un gran poema surrealista, si està ben triat i una miqueta contextualitzat, els nens en poden gaudir perfectament. Es pot associar a imatges, colors, sons. És molt més fàcil entrar en una polisemiòtica i entrar-hi a través de mitjans multimèdia, si es vol. Tot això és fàcil en el cas de la poesia. Pel que fa a la novel·la és més complicat, si no vas a la versió cinematogràfica i segons a quines edats no és fàcil i, a més, entre la versió cinematogràfica i la novel·la hi ha un abisme, per bé o per mal, però un abisme.»
Es poden transvasar elements dels mitjans audiovisuals a la literatura?
«Bé, és una manera d'entrar en la literatura. Un argument d'una novel·la o d'una obra de teatre pot donar-se a conèixer a través d'una versió fílmica. Per què no? El que passa és que és un món diferent: no es pot explicar literatura a partir de versions cinematogràfiques, perquè, a més, sovint no coincideix la qualitat. Ara bé, per familiaritzar els nens amb la poesia o amb el teatre, sí que crec que els audiovisuals tenen unes virtualitats enormes.»
Extret de: Laia Martín, "Entrevista a Vicent Salvador" (Escola Catalana, núm. 393, octubre de 2002)
visitant ::
identificació
