«Jo entenc la novel·la com una globalitat. La novel·la que va constituir el meu desplegament va ser Aquell gust agre de l'estel; ja la vaig concebre com una mena de cosmogonia, que era tal com jo entenia -i entenc- la novel·la. Penso que l'ambició de l'artista, en aquets cas, del novel·lista, és abastar el món sencer: no n'hi ha prou d'explicar una petita història que no té punts de referència amb la totalitat, amb l'univers, sinó que l'ambició ha de ser de totalitat, d'agafar-ho tot.»

Marta Nadal, "Robert Saladrigas: la novel·la com a cosmogonia", Serra d'Or, núm. 395, Novembre 1992 p. 28.

«Crec en el work in progress, no en l'estil. No crec que cada autor es defineixi per un estil, sinó que cada història requereix un determinat llenguatge i una exclusiva estructura narrativa. A mi, encara l'arquitectura de la novel·la em preocupa molt”. “Considero que l'arquitectura és bàsica, que n'és la síntesi, allò que exigeix el gènere. La novel·la és arquitectura fonamentalment. Si el poema és una columna, la novel·la és una estructura complexa. Jo no necessito saber què passarà en una història, sinó saber com s'explicarà aquesta història.»

Vicenç Llorca, "L'arquitectura de la novel·la", Avui Cultura, 6 de gener de 2005, p. 8