VEGEU TAMBÉ

Martí de Riquer a l'AELC

Joan Francesc Fondevila: Martí de Riquer (Col·lecció de Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca)

Martí de Riquer i Morera (Gran Enciclopèdia Catalana)

Martí de Riquer. Entrevista de Josep M. Espinàs al programa "Identitats" (TV3, 1984)

Martí de Riquer. Entrevista de Raimon al programa "Literal" (TVE Catalunya, 1991)

Martí de Riquer i Morera: La Leyenda de Galcerán de Pinós y el Rescate de las cien doncellas (Discurs d'ingrés a la Real Acadèmia de Bones Lletres)

Lorenzo Gomis: Conversaciones: Martín Riquer (El Ciervo)

S'ha mort l'escriptor, filòleg i humanista Martí de Riquer (Vilaweb)

Josep Massot: El maestro Martín de Riquer fallece a los 99 años (la Vanguardia)

Fallece Martín de Riquer, medievalista y gran especialista en el 'Quijote' (El País)


Jordi Llovet: Vida del trovador Martí de Riquer (El País)

Winston Manrique Sabogal: Entrevista: Martín de Riquer (El País)

MARTÍ DE RIQUER (1914-2013)
"Erudit i historiador de la literatura. Format a les classes de Joan Petit i de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, va desplegar, abans de 1936, una intensa activitat en el periodisme cultural (sobretot des de La Publicitat) i, sota el mestratge de Josep M. de Casacuberta, inicià la seva tasca erudita com a estudiós de l’humanisme i editor dels clàssics catalans. Després d’haver estat compromès amb el món cultural català, va passar a la zona franquista, s’incorporà al Tercio de Montserrat, va col·laborar en la revista Destino durant la seva etapa de Burgos (1937-1939) i, com a oficial de l’Exèrcit, va participar en l’ocupació de Barcelona i de València. Allí va perdre el braç dret. En els primers anys de la postguerra, abandonà l’escriptura en llengua catalana, continuà col·laborant a Destino ara ja editat a Barcelona—, a La Vanguardia Española i a Solidaridad Nacional, entre altres publicacions, i participà activament en la política cultural del règim.
Cal destacar la valoració que féu, tot i que en llengua castellana, de la literatura de Catalunya, cosa que responia a la voluntat de reafirmar el caràcter espanyol del Principat, bé que, en el seu cas, també servia per introduir aspectes catalans en la vida cultural de l’època. És el cas de les seves col·laboracions a l'editorial Yunque o a Entregas de Poesía amb la publicació de Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc o estudiant la poesia provençal (Las albas provenzales, 1944, el primer dels seus estudis sobre els trobadors). Malgrat els lligams amb els cercles falangistes en la immediata postguerra (va ser delegat provincial de Prensa y Propaganda de 1940 a 1942), va donar suport a iniciatives culturals catalanes i, especialment a partir de 1946, als intents de reprendre les publicacions en català. El seu àmbit d’actuació va ser la universitat: el 1942 va llicenciar-se; el 1945 va obtenir el doctorat i el 1950 va guanyar la càtedra de literatures romàniques. Fins a 1984, en què es va jubilar, no es va moure de la Universitat de Barcelona, llevat del període en què exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976). De tarannà liberal (com demostrà el 1965-1966, sent vicerector en uns moments de conflictes universitaris), Riquer ha estat un dels professors i investigadors de més prestigi de la universitat de postguerra, amb una obra ingent sobre la literatura catalana medieval (autor dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, de 1964, continuada posteriorment per Antoni Comas i Joaquim Molas), sobre literatures romàniques (especialment la poesia trobadoresca, la poesia èpica i la literatura francesa medieval) i castellana (sobre el Siglo de Oro i, especialment, sobre Cervantes)."

Jordi Castellanos i Vila, Catalunya durant el franquisme. Diccionari. Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID). Vic : Eumo, 2006, p. 343-344
Darreres entrades:
2017-03-02
11:44
El poeta Joan de Sant Climent / Riquer, Martí de
Riquer transcriu i analitza els dos poemes coneguts del poeta valencià del s. XV Joan de Sant Climent, "Sancta dels sancts. . . " i "Los fats cruels. . . ".
Homenatge a Antoni Comas, Barcelona : Universitat de Barcelona, 1985 (p. 385-396)
   
2017-01-09
10:07
L'art militar al 'Tirant lo Blanc' / Riquer, Martí de
Riquer comenta passatges sobre art militar del 'Tirant' de la mà del 'Dotzè del crestià' de Francesc Eiximenis, que Martorell probablement prengué com a font.
In Memoriam Carles Riba (1959-1969), Barcelona : Ariel, 1973 (p. 325-338)
   
2016-10-17
17:38
Entre el mite i la realitat. La llengua de la Cancelleria reconsiderada / Feliu, Francesc (Universitat de Girona) ; Ferrer, Joan (Universitat de Girona) ; Iglésias, Narcís (Universitat de Girona)
Els autors revisen algunes nocions populars sobre com era la prosa de la cancelleria reial, amb la intenció de desmitificarla i analitzar-la de forma objectiva. Inclou un detallat inventari de recursos sintàctics i estilístics extret de Fabra (p. [...]
Miscel·lània Joaquim Molas, 1, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2008 (p. 221-249)
   
2016-10-10
10:24
'In memoriam' prof. M. de Riquer. Recull de manifestacions d'homenatge dels anys 2013-2015 / Riquer, Isabel de (Universitat de Barcelona) ; Badia, Lola (Universitat de Barcelona)
"El 17 de setembre de 2013 Martí de Riquer va morir a Barcelona a l’edat de 99 anys. [. . . ] L’inventari d’actes d’homenatge i el llistat de necrologies que segueixen són el testimoni d’un afecte i una estimació generals per la seva persona que depassen el simple reconeixement de la seva tasca acadèmica".
2016
Llengua & Literatura, Núm. 26 (2016), p. 261-268 (Crònica)

Inclou un llistat bibliogràfic de les necrològiques de M. de Riquer publicades en diaris i revistes (p. 266-268)  

2016-09-22
12:17
Joan Gaspar Roig i Jalpí, impostor brillant / Pagès Jordà, Vicenç
El llibre "revisitat" ve signat per Bernat Boades, personatge real, però es tracta en realitat un pseudònim emprat per l'historiador Roig i Jalpí, nascut tres segles més tard. L'autor comenta la història de publicacions del llibre, que perpeturaren l'equívoc d'assignar l'obra al Boades real fins que Miquel Coll i Alentorn en resolgué la questió de l'autoria.
2016
Revista de Girona, Núm. 296 (maig-juny 2016), p. 62-64 (Clàssics revisitats)  
2016-04-25
14:58
'Martí de Riquer i els valors clàssics de les lletres. Vocació literària i filologia, en el centenari del seu naixement' / Ortín, Marcel (Universitat Pompeu Fabra)
2016
Els Marges, Núm. 108 (Hivern 2016), p. 114-116 (Ressenyes)  
2015-11-19
14:27
La llengua dels trobadors i la llengua catalana antiga / Ferrer i Costa, Joan
Sobre la diferenciació –o la no-diferenciació– entre dues modalitats lingüístiques romàniques veïnes, que posteriorment han rebut dos noms distints i, doncs, han estat concebudes com a llengües diferents: occità i català. [...]
2004
Mot so razo, Núm. 3 (2004), p. 26-32 (Articles)  
2015-09-13
15:22
'Llegendes històriques catalanes', Martí de Riquer / Bassegoda Pineda, Enric
L'obra citada analitza les cinc llegendes següents: l'origen de l'escut de les quatre barres, l'engendrament de Jaume I el Conqueridor, la mort de la infanta Sança a Sant Joan d'Acre, l'espasa de Vilardell i el drac de Sant Celoni i, finalment, Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles.
2003
Mot so razo, Núm. 2 (2003), p. 86-87 (Notes bibliogràfiques)  
2015-09-13
13:57
'Caballeros medievales y sus armas', Martín de Riquer / Rojas, Raquel
L'obra citada aplega diversos estudis que analitzen, a partir de testimonis de l'època (lletres de batalla, cartells de deseiximents, capítols de passos d'armes, tractats i la literatura mateixa), la tipologia dels combats cavallerescos.
2003
Mot so razo, Núm. 2 (2003), p. 85-86 (Notes bibliogràfiques)  
2015-07-21
19:04
Martí de Riquer. Les poesies del trobador Guillem de Berguedà. Barcelona: Quaderns Crema, 1996. / Riquer, Martí de
Ressenya sobre l'obra citada, que ofereix una síntesi revisada d'anteriors treballs del professor Riquer dedicats al trobador Guillem de Berguedà. Recull una introducció a la figura i a la poètica del trobador, una acurada explicació preliminar encapçalada cada una de les composicions, que apareixen fixades críticament en provençal i traduïdes al català. [...]
2015
Medievalia, Núm. 12 (2015), p. 143-145 (Ressenyes)