Projecte de recerca
Usos i transformacions dels gèneres paraliteraris en la literatura catalana de la postmodernitat (1968-2021) (PAPCAT)
Projecte I+D+i PID2021-122535NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i per FEDER, UE.

Col·lecció virtual de literatura catalana postmoderna. Buidatge de publicacions i digitalització de les contribucions més rellevants –ressenyes, entrevistes, articles programàtics, polèmiques, creació– relacionades amb les noves funcions postmodernes de la literatura i dels gèneres paraliteraris.

El projecte s’ocupa del binomi postmodernitat i paraliteratura en la literatura catalana. És sobretot a partir dels anys seixanta del segle xx que es produeixen un seguit de canvis en les formes culturals de producció i de consum caracteritzats, si seguim Andreas Huyssen (After the Great Divide. Modernism, Mass Culture, Postmodernism, 1986), per la fusió entre alta i baixa cultura i per noves dinàmiques textuals. Una de les marques més definidores de la postmodernitat és que permet llegir paraliteràriament la literatura i literàriament la paraliteratura.

Aquestes noves dinàmiques van provocar que molts crítics i estudiosos comencessin a valorar no tan sols la literatura anomenada de consum, sinó també altres territoris i canals de creació considerats populars (ràdio, cinema, televisió, còmic, fotonovel·la…). La paraliteratura, que com a concepte ha estat molt debatut per les seves possibles connotacions negatives, ha esdevingut així cada cop més una intermedialitat.

Malgrat el franquisme i les dificultats per crear-se un mercat, la literatura catalana també va viure aquesta revolució en l’estratificació cultural i va ingressar en la postmodernitat. De manera paral·lela a estudiosos com Umberto Eco, en català es van encetar debats de la mà de crítics que, com Joaquim Molas, van assumir i van anar més enllà de la idea de consum i de la divisió de Mcdonald entre midcult i masscult. Aquesta col·lecció virtual vol oferir un primer mapa representatiu de les forces postmodernes i paraliteràries que, dels anys seixanta ençà, han permès la creació de noves formes de complexitat discursiva en la literatura catalana. I vol incitar a continuar-hi aprofundint.

Enllaç a la pàgina web del projecte