visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > Carles Pi i Sunyer |
Carles Pi i Sunyer es va graduar d'enginyer el 1908. Va dirigir l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sants i l'Escola Superior d'Agricultura (1916) de la Mancomunitat. Va col·laborar regularment a La Publicitat, Revista de Catalunya, L'Horitzó, Ciència, Indústria Catalana, La Rambla, i La Humanitat, entre d'altres. Va ser membre d'Acció Catalana Republicana, i després es va apropar a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser diputat al Parlament de Catalunya i, el 1931, a les Corts Espanyoles constituents, i director general de comerç, el mateix any. Alcalde de Barcelona (febrer de 1934), va donar suport als fets del 6 d'octubre de 1934 i per aquest motiu va ser empresonat i desposseït del càrrec. En aquests anys va publicar La vida i les lletres de Júlia de Lespinasse (1936), Tres aventurers italians a Barcelona (1936), La corda greu (1937), Dels temps de la sembra (1937) i La porta oberta (1938). S'exilià a França i després a Londres, on presidí el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945) i va ser membre del Govern de la Generalitat a l'exili (1945-1947). Va col·laborar molt en la premsa de l'exili i va ser una de les figures més respectades. El 1952, finalment, es va establir a Caracas. Va participar i va ser premiat a diversos jocs florals de la llengua catalana i nomenat mestre en gai saber el 1963, a Montevideo. Fou membre i president honorari del Centre Català de Caracas. En aquest període es publiquen títols com Coses i gent de Caracas (1958), Barcelona: la vida de les fronteres durant la guerra amb la França (1967), La cançó a mitja veu (1970), Sonets (1971), Una interpretació de l'Empordà (1976), i Aquell verd anglès (1977). Pòstumament es van publicar els quatre volums de les seves memòries, i l'any 2010 va aparèixer Memòries de Londres, centrat en la Segona Guerra Mundial i l'exili a la capital britànica. Va morir el 1971 a Caracas. Extret principalment de: Carles Pi i Sunyer (Gran Enciclopèdia Catalana) |