Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d'Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L'any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha guanyat el premi Nacional de literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la Prudenci Bertrana (1976), el de novel·la El Temps (1989), el Lletra d'Or al millor llibre de l'any (2000), el dels Escriptors Catalans de l'AELC (2002) i, quatre vegades, el premi de la Crítica Serra d'Or. És el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2018.

Ha escrit llibres de contes, tres novel·les i reculls d'articles periodístics. Repassem què n'han dit:

L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) | Self-service (1977) | Uf, va dir ell (1978) | Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) | Benzina (1983) | El dia del senyor (1984) | L'illa de Maians (1985) | Zzzzzzzz (1987) | El lloro, el moro, i el senyor de Puerto Rico (1987) | La magnitud de la tragèdia(1989) | La maleta turca (1990) | Hotel Intercontinental (1991) | El perquè de tot plegat (1993) | No plantaré cap arbre (1994) | Guadalajara (1996) | Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998) | Vuitanta-sis contes (1999) | Tot és mentida (2000) | El millor dels mons (2001) | Tres Nadals (2003) | El tema del tema (2003) | Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn (2004) | Mil cretins (2007) | Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) | Taula i barra (2017)

TRACES (Maig 2018)