Autor d'una dilatada obra, una bona part de la qual resta inèdita, va iniciar la seva trajectòria literària amb la publicació, el 1947, del volum de poesies Serenor a la impremta del seu pare. Als anys cinquanta, esdevé el referent menorquí de la poesia catalana a publicacions com Els poetes insulars de postguerra (Palma 1951) a cura de Manuel Sanchis Guarner, La poesia catalana eucarística (Barcelona 1952) i Els autors de l'ocell de paper (Barcelona 1957). A més, es pot intuir l'abast de la producció poètica d'aquella època gràcies a Finestra dels dies, amb què guanyà el premi Frederic Erdozain 1989 del Consell Insular de Menorca i fou publicat als Quaderns Xibau, col·lecció en què aparegueren, el 2009, les seves versions del Llibre I de les Odes d'Horaci.
De la seva estada a Xile als anys seixanta, en resten novel·les que, amb un rerefons més o menys autobiogràfic com L'endemà del silenci, esperen encara l'editor que les posi a mans del públic més exigent. No va ser, tanmateix, fins al 1986 que Antoni Moll Camps, amb Inventari de minyonia, premiat a la X Biennal literària de Sant Joan, recuperava la comunicació literària amb la seva illa gràcies a "aquestes petites meravelles menorquines", d'acord amb el prestigiós crític Joan Triadú. L'hostal de la sirena (Menorca 1992), Lluna d'octubre (Barcelona 1996) i La noia que sortí del mirall (Menorca 2007), dins la narrativa de gènere policíac, confirmen l'embranzida narrativa del lector pertinaç que és Antoni Moll.
Institut Menorquí d'Estudis (IME), "Jornada d'homenatge a Antoni Moll Camps" (Ciutadella, 14 de juliol de 2022)
visitante ::
identificación
