Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d'on fou catedràtic de literatura espanyola. Fou lector de castellà a la Universitat de Liverpool (1961-1962). Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, col·laborà a diversos diaris i a revistes com Ínsula i Estudis Romànics. S'encarregà de la secció de crítica literària de la revista Destino entre 1968 i 1980. Treballà com a editor a Seix Barral, dirigí l'Editorial Salvat i fundà Llibres de Sinera i la col·leccó “Ocnos”. Publicà llibres i antologies com Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), Antologia catalana del segle d'or (1970), La nueva literatura en España y América (1972), La literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX (1977), La literatura hispanoamericana (1983), El modernisme literari (1984), Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros días (1987) i, amb Jordi Gracia, La llegada de los bárbaros. La recepción de la literatura hispanoamericana en España, 1960-1981 (2004).

L'any 1980 publicà, en col·laboració amb Jaume Pont, La nova poesia catalana: estudi i antologia, que confirmava el relleu en la poesia catalana dels anys setanta. Posteriorment, ampliada, es traduí al castellà La nueva poesía catalana (1984).

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Fonts: GEC i Viquipèdia